Sentiments

Un relat de: 1101ilime

Sentiments



Pluja esperada
pluja desitjada
pluja amarada de tots els sentiments,

d'aquets pobres innocents
que no entenem res
i som portats
per l'atzar.

Som pobres miserables
a mercè d'una natura
que tot ho encén o apaga,

sols ens queda poder
demanar.... demanar....
I suplicar.... a no sabem qui.

Però que volem estimar.




Emili


25 de Febrer del 2008

Comentaris

  • Valoro els sentiments[Ofensiu]
    joanalvol | 02-05-2008 | Valoració: 10

    La vida no ens és donada enllestida. Cadascú construeix la seva.
    Els sentiments no són acceptats a la vida moderna, la racionalitat els ofega
    i són tant o més importants. La dualitat "pensar-sentir" interactua l'un a l'altre, constantment. La tasca és intentar descobrir per què a cadascú li són diferents.


    Joanalvol

  • Sort n'hi que tenim sentiments[Ofensiu]
    1101ilime | 29-02-2008

    Perquè amb dius que gaudeixi del Sol, doncs no ho puc fer perquè em sortem berrugues Cancerosas.
    Amors tants com vulguis però son prohibits.
    Menjars, em fant mal el fetge.
    Veure encara menys perquè les pastilles Antidepresives s'hi barallen i explotan.
    Sort n'hi ha dels medicaments inventats per l'home i que al mateix temps, també va inventar el Farmapen i em va deixar sort als dos meus fills.

  • plou..[Ofensiu]
    SomriureXsobreviure | 29-02-2008

    en un nit de pluja...

    surt a passejar, aclara idees i torna a entrar en aquest món, en el teu món..


    (plou i fa sol..., oi?)

l´Autor

Foto de perfil de 1101ilime

1101ilime

85 Relats

53 Comentaris

72751 Lectures

Valoració de l'autor: 8.57

Biografia:
Molt he estimat i molt estimo encara
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

Miquel Martí i Pol

ANGELSEMILI@telefonica.net