La Sorra

Un relat de: 1101ilime

LA SORRA


Sorra que vas i véns de les costes
empesa pels temporals
de mar de fons,

quan reposem sobre teu,
a la platga,
hi gaudim plenament

la pell es torra
en el teu jaç,

El cos no hi pot dormir
si el pensament vetlla
per prevenir les cremades.

Ah, quina fal-lera de pell morena
....i quin sofrir de tanta calor.

Potser algun dia retrobarem
aquell delit de la pell blanca
i, aleshores ja no caldrà tornar
a portar la sorra de mar enllà.



Blanes 2008-05-11


Emili


Comentaris

  • Sorra amunt i sorra avall.[Ofensiu]
    Naiade | 07-06-2008 | Valoració: 10

    Molt adient el teu poema i molt actual, quant diners és gasten per anar portant la sorra a les platges i els temporals se l'empassen amb un no res. Veig que és fet a Blanes poble sempre tan castigat. Tens molta raó em lo que dius de la fal·lera de la pell morena. Jo adoro la mar però no soc gaire amiga del sol, potser per tenir la pell blanca com dius a l'ultima estrofa.
    Una abraçada

  • ambre | 27-05-2008

    El teu poema em sembla una sàtira per això de:
    "aleshores ja no caldrà tornar
    a portar la sorra de mar enllà"

    Ja ens agradaria tindre la pasta que val la sorra que tenim sota el cul quan anem a la Barceloneta... I tot per quatre "pijos" i els seus iots

l´Autor

Foto de perfil de 1101ilime

1101ilime

85 Relats

53 Comentaris

72583 Lectures

Valoració de l'autor: 8.57

Biografia:
Molt he estimat i molt estimo encara
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

Miquel Martí i Pol

ANGELSEMILI@telefonica.net