Record

Un relat de: 1101ilime

Ella va volar com el vent,
jo em vaig quedar sorprès
i compungit,

tanta és la meva enyorança,
que em dol el cor
en el record,

en aclucar els ulls
cada nit,
veig els seus llavis
somrients
amatens

Moltes hores
molts dies
en vaig poder fruir...

Ara la desolació
em neguiteja
el pensament,
en el meu cor ardent.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de 1101ilime

1101ilime

85 Relats

53 Comentaris

72576 Lectures

Valoració de l'autor: 8.57

Biografia:
Molt he estimat i molt estimo encara
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

Miquel Martí i Pol

ANGELSEMILI@telefonica.net