[Sense Títol]

És hora de parlar,
de mirar-nos els ulls,
cara a cara...
ho entens?

No t'amaguis,
no fugis de mi,
que jo sóc tu
i tu ets jo.

Vine,
no tinguis por.
Jo també en tinc
però no podem seguir així.

Et busco,
sé el teu nom,
conec el teu rostre,
m'és familiar la teva veu,
però no sé pas
com et reconeixeré.

Hem travessat moments durs,
hem aguantat tempestes
que avui encara sofrim,
però mai ens trobem.

Saps que et busco
des de fa anys.
Per què mai t'has volgut mostrar?

Explica'm
el perquè d'aquella cadira
immutable,
invariant al llarg dels anys.

Explica'm què són aquests murs
de què ens protegeixen,
de què ens neguen,
explica'm perquè no en puc sortit.

Tanquem velles ferides
d'una vegada per totes.
És hora de deixar
de veure el sol apagar-se,
ja és hora del veure'l sortir.

Vine, dóna'm la mà,
i aquest cop
mira'm els ulls
i no em deixis anar.

La nostra sort
correrà pels mateixos camins.