SENSE PARAULES

Un relat de: Anna Simon

Avui les paraules li surten mandroses,
sense convicció ni entusiasme,
sense força ni alegria,
quasi sense aire, quasi a bocins.

Avui de la seva boca brolla
un fil de síl·labes,
enredat en espirals
que pengen dels llavis.

Ahir va perdre els accents,
les comes, els hiats...
les hacs sonaven
a cor oxidat.

Demà tinc por
...a que es quedi sense vocals
...a que plori en consonants
...a que rigui en silenci.

Comentaris

  • El teu primer poema a rc[Ofensiu]
    Marc Freixas | 01-08-2011 | Valoració: 10

    M'agrada anar a cercar el primer poema de l'autor que m'agrada.
    I creu-me si et dic que m'ha encantat.
    Grans metàfores per a jugar amb la possible manera de veure com algú pot perdre les paraules de manera metafòrica també.

    Molt bo.

    Una abraçada ben literària... i real!!

  • Xantalam | 27-12-2008 | Valoració: 10

    Un poema que en llegir-lo m'ha agradat moltíssim. El joc metafòric amb les paraules dites i les escrites, els signes de puntuació... Tot plegat un poema molt reeixit.

    Avui de la seva boca brolla
    un fil de síl·labes,
    enredat en espirals
    que pengen dels llavis...

    Preciós!
    Després he vist que era el primer que publicaves en aquesta pàgina. Et felicito!

    Una abraçada i benvinguda a Relats!

    Xantalam

Valoració mitja: 10