Sense avisar

Es com tornar a néixer, com un lírica retransmissió de la arribada de un nou nat.
Els mots que fas servir son d'un gran encert .No et coneixia pero ara ja te trobat.

salutacions.

Un poema molt tendre que em du fins l'inici de la vida i un cant molt bell a la maternitat sempre plena de màgia.
Felicitats!!!

sortir de l'infern. no tornar-hi mai més..D'acord!
Jo he estat amb nens de Primària i sé que estar amb adolescent té "miga" Una feina passionant però d'alt risc. Ells et necssiten molt però no és fàcil "arribar" al seu món i que t'hi deixin entrar, oi?
M'ha agradat el teu relat...Felicitats!!

M’ha agradat molt la descripció, la manera de dibuixar les circumstancies d’això tant complicat i tan senzill que es néixer. Felicitats

gràcies pel teu contacte i comentaris tan amables
una abraçadota des de mataró
que els reis et portin molta alegria
joan

punxar i buscar jejejeje
m'agrada com ho lligues com un bon record
de fet perquè no
m'encanta veure que continues escrivint bé

Sense avisar, tal com dius d'una manera tan encertada en aquest poema, vas néixer...
i vas començar la teva singladura vital, que
( per sort per a mi i per a molts altres! )
passats els anys ...
i moltes travessies després, molts ports més tard,
un cop convertida en mestra de travessies,
observadora de mars diversos i coneixedora d'onades de tota mida,,
llicenciada en rumbs i derrotes,
victoriosa sobre tempestes,
experta navegant i timonera entusiasta, ...
et va portar fins a aquest espai de mots, que visites i enriqueixes cada vegada amb les teves paraules i tot allò que elles desprenen.

Era el teu destí, escrit als estels que llueixen sobre el mar?
O va ser elecció teva i només teva, en la qual els altres no van intervenir?
Tant em fa, la veritat, mentre continuïs sent aquí a prop, i pugui gaudir de la teva companyia... al menys, de la de les teves paraules amigues.

T'envio una abraçada fortísssssimmma ( estàs avisada! )
Unaquimera

... i vas neixer,
i arribant a la llum
dedins de la fosca
arribes en aqui, aquest teu cami
que de la paraula ben poetica
en fas neixer poesia pura
per dir-nos "sense avisar"
que la teva obra
forma part de molts cors que et llegeixen...

enhorabona aurora


ara el que cal
es continuar aquest llarg cami d'escriure
i no parar mai


una abraçada ben literaria


marc

Un poema que encisa, és d'una bellesa que impressiona. Sembla que puguis resseguir el camí del naixement, pas a pas, so a so. Amb la coincidència de que vaig néixer al mateix més. M'ha encantat això que dius al final "El destí ja era meu, meva la singladura" diu molt de la teva personalitat. Enhorabona Aurora.

Una forta abraçada

I pels altres familiars, començant pel pare!
I no t'han dit mai que això no es fa? Que cal fer unes 'mostretes' abans? Ai, ai, aiii, xicona!!!

Au! Res més! Salut i rebolica! ( Poca, que ja n'armares bastant a l'eixida al món, eh?)

Per mi el que escrius en aquets bell Relat al final és un avis i molt positiu:
"El destí ja era meu,
meva la singladura. "
I és ben cert !!!

Amb paraules tendres i dures, el teu poema em fa sentir filla i mare alhora. De la tebiesa de l'amiòtic llac al confort dels dos batecs, al gust amarg de la nuesa bruta , llisca el poema, com un nadó , com Tu, aquella nena , i sento el desig de llegir-lo i rellegir-lo.
És un cant a la vida, al coratge d'afrontar la meva singladura , la nostra singladura que és un néixer cada dia.

MAGNÍFIC AURORA !

Deixa'm felicitar-te una vegada més, has magnificat de manera sublim el trencament del lligam matern amb tot el dolor i l'alegria que el pas comporta.

Una abraçada de tot cor
Núria

he paladejat cada mot, cada frase . Tan en silenci que, fins i tot, he sentit els gemecs de la teva mare i l'exclamació del ginecòleg quan deia: És una nena preciosa!
M'ha encantat, Aurora i et felicito un cop més.
Una carinyosa abraçada.