Sense avisar

Un relat de: aurora marco arbonés

SENSE AVISAR

Sense avisar vaig néixer.
Vaig empènyer, obstinada,
el camí fosc i estret
que em menava a la llum.
Fugint de la tebiesa
de l'amniòtic llac
i la grata cadència
que em gronxava el viure,
vaig renunciar al confort
del ritme compassat
de dos batecs alhora.

Sense avisar vaig néixer.
Nedant contracorrent
vaig aterrar al matí,
tastant el gust amarg
de la nuesa bruta.
El fred d'aquell febrer
se'm va arrapar a la pell
i el pànic vaig plorar
d'estranya soledat,
damunt d'un llit sorprès
per la meva vinguda

Dos bressols calentons
em van salvar del mar
els de l'àvia de mel,
els de la fada negra.
Van desjunyir el lligam
que m'unia a la mare
i van nuar un botó
dins de la meva carn.
El destí ja era meu,
meva la singladura.

Vaig néixer ... sense avisar.



Comentaris

  • lluis perealbert | 11-07-2011

    Es com tornar a néixer, com un lírica retransmissió de la arribada de un nou nat.
    Els mots que fas servir son d'un gran encert .No et coneixia pero ara ja te trobat.

    salutacions.

  • preciós[Ofensiu]
    elenam | 04-05-2011 | Valoració: 10


    Un poema molt tendre que em du fins l'inici de la vida i un cant molt bell a la maternitat sempre plena de màgia.
    Felicitats!!!

  • molt bonic, aurora[Ofensiu]
    teresa serramia | 26-04-2011

    sortir de l'infern. no tornar-hi mai més..D'acord!
    Jo he estat amb nens de Primària i sé que estar amb adolescent té "miga" Una feina passionant però d'alt risc. Ells et necssiten molt però no és fàcil "arribar" al seu món i que t'hi deixin entrar, oi?
    M'ha agradat el teu relat...Felicitats!!

  • molt ben descrit[Ofensiu]
    Xunxi | 25-03-2011 | Valoració: 10



    M’ha agradat molt la descripció, la manera de dibuixar les circumstancies d’això tant complicat i tan senzill que es néixer. Felicitats

  • ja vas néixer amb força aurora...[Ofensiu]
    joandemataro | 03-01-2011 | Valoració: 10

    gràcies pel teu contacte i comentaris tan amables
    una abraçadota des de mataró
    que els reis et portin molta alegria
    joan

  • a mi em varen haver d'avisar....[Ofensiu]
    4punts | 15-11-2010 | Valoració: 10

    punxar i buscar jejejeje
    m'agrada com ho lligues com un bon record
    de fet perquè no
    m'encanta veure que continues escrivint bé

  • Inici de la singladura vital[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-11-2010 | Valoració: 10

    Sense avisar, tal com dius d'una manera tan encertada en aquest poema, vas néixer...
    i vas començar la teva singladura vital, que
    ( per sort per a mi i per a molts altres! )
    passats els anys ...
    i moltes travessies després, molts ports més tard,
    un cop convertida en mestra de travessies,
    observadora de mars diversos i coneixedora d'onades de tota mida,,
    llicenciada en rumbs i derrotes,
    victoriosa sobre tempestes,
    experta navegant i timonera entusiasta, ...
    et va portar fins a aquest espai de mots, que visites i enriqueixes cada vegada amb les teves paraules i tot allò que elles desprenen.

    Era el teu destí, escrit als estels que llueixen sobre el mar?
    O va ser elecció teva i només teva, en la qual els altres no van intervenir?
    Tant em fa, la veritat, mentre continuïs sent aquí a prop, i pugui gaudir de la teva companyia... al menys, de la de les teves paraules amigues.

    T'envio una abraçada fortísssssimmma ( estàs avisada! )
    Unaquimera

  • precios poema[Ofensiu]
    Marc Freixas | 02-11-2010

    ... i vas neixer,
    i arribant a la llum
    dedins de la fosca
    arribes en aqui, aquest teu cami
    que de la paraula ben poetica
    en fas neixer poesia pura
    per dir-nos "sense avisar"
    que la teva obra
    forma part de molts cors que et llegeixen...

    enhorabona aurora


    ara el que cal
    es continuar aquest llarg cami d'escriure
    i no parar mai


    una abraçada ben literaria


    marc

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 14-10-2010 | Valoració: 10

    Un poema que encisa, és d'una bellesa que impressiona. Sembla que puguis resseguir el camí del naixement, pas a pas, so a so. Amb la coincidència de que vaig néixer al mateix més. M'ha encantat això que dius al final "El destí ja era meu, meva la singladura" diu molt de la teva personalitat. Enhorabona Aurora.

    Una forta abraçada

  • Òndia! Quin ensurt per la mare![Ofensiu]
    rnbonet | 13-10-2010

    I pels altres familiars, començant pel pare!
    I no t'han dit mai que això no es fa? Que cal fer unes 'mostretes' abans? Ai, ai, aiii, xicona!!!

    Au! Res més! Salut i rebolica! ( Poca, que ja n'armares bastant a l'eixida al món, eh?)

  • Jo crec que hi ha un avís[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 07-10-2010 | Valoració: 10

    Per mi el que escrius en aquets bell Relat al final és un avis i molt positiu:
    "El destí ja era meu,
    meva la singladura. "
    I és ben cert !!!

  • Dolça cadència la d'aquest poema![Ofensiu]
    Núria Niubó | 04-10-2010 | Valoració: 10

    Amb paraules tendres i dures, el teu poema em fa sentir filla i mare alhora. De la tebiesa de l'amiòtic llac al confort dels dos batecs, al gust amarg de la nuesa bruta , llisca el poema, com un nadó , com Tu, aquella nena , i sento el desig de llegir-lo i rellegir-lo.
    És un cant a la vida, al coratge d'afrontar la meva singladura , la nostra singladura que és un néixer cada dia.

    MAGNÍFIC AURORA !

    Deixa'm felicitar-te una vegada més, has magnificat de manera sublim el trencament del lligam matern amb tot el dolor i l'alegria que el pas comporta.

    Una abraçada de tot cor
    Núria

  • En silenci[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 02-10-2010

    he paladejat cada mot, cada frase . Tan en silenci que, fins i tot, he sentit els gemecs de la teva mare i l'exclamació del ginecòleg quan deia: És una nena preciosa!
    M'ha encantat, Aurora i et felicito un cop més.
    Una carinyosa abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1946 Comentaris

233187 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.