Sempre t'estimaré

Un relat de: Anònim

Ja ho sé, l'estimes.
L'estimes moltíssim.
L'estimes i no sóc jo.

Però el meu cor batega per tu,
per tu i ningú més,
si abans la meva vida
no tenia sentit sense tu,
avui no és pas diferent.

T'estimo,
sempre ho faré.
Sempre t'estimaré.
Per molt lluny que estiguis,
sempre t'estimaré,

Tan si estàs a Lena,
a Empúries o València,
sempre t'estimaré.

Si estàs perduda
a Montserrat, a Moscú,
a Extremadura o Buenos Aires,
sempre et vindré a buscar.

Si ets sents sola
a Marsella o a Barcelona,
a Gijón o a el Morell,
crida'm i vindré.

Si tens fred
a Monistrol o a Cadaqués,
a Córdoba o al Penedès,
el meu abric et portaré.

Si tens por
a Amsterdam o a Ferrol,
a Vic o a la Seu d'Urgell,
jo et protegiré.

Si no pots dormir
a Sidney o a Santander,
a Sant Sebastià o a Alacant,
tranquil·la,
jo et vetllo el somni des d'aquí.

Si algun dia sents,
a Tarragona o a Pedreguer,
a ses illes o a l'himalaya,
que la teva vida no val res,
pensa que val la meva i molt més.

T'estimo,
sempre ho faré.
Sempre t'estimaré.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer