secret

Quan callo, i m'escolto els batecs a la sang, entre rius de tinta vermella ressona el crit de la vida, i de la mort. És subtil la manera com el sentiment es filtra pels racons i s'escampa igual que un grapat de vent. Enmig de l'aigua les figures es transformen, amb els ulls ben oberts descobreixo una realitat diferent, abstracta. Però se m'acaba l'aire, que sempre és escàs, i quan desenterro el cap de les profunditats del surrealisme, se'm clava al cos, com un punyal, la violència de les figures simètriques, la percepció d'un món massa premeditat.


La meva vida... que s'ha convertit en un secret de paraules xiuxiuejades