Sé sense saber

Un relat de: Aur@

Hi havia d'anar. La cosa era prou clara enmig de tanta confusió. Encara que fós per assegurar-me el futur, hi havia d'anar. Li havia de dir que ho deixava, que no em sabia gens de greu haver descobert allà fora un altra manera més gratificant d'omplir el dia a dia i de gaudir de la llum del Sol. Potser és un altre astre, tal volta es tracta del mateix. Però si el creador de l'univers viu allà, deu tenir la pell feta de material ininflamable. Això si té pell, es clar. Això si existeix i si té forma humana, que ningú ho sap.

Sí, m'ho he pensat bé. Allà fora hi ha gent que es dedica a estudiar el Sol, i diuen que la seva temperatura crema fins a dissoldre-ho tot. No em quedo, me'n vaig. Només vinc a notificar-vos-ho. No em supliqueu, no em coaccioneu. Assumeixo el risc d'iniciar el camí per la nova vida en companyia de la soledat. No sé què hi descobriré, no sé cóm hi entraré ni per on me'n sortiré. Però sé que, com la vostra, hi ha moltes veritats absolutes. No sé si hi ha vida pòstuma, no sé si realment hi ha un creador del tot. No sé si m'equivoco, no sé si tens raó. Però sé que les meus ulls no m'enganyen: les creences radicals són fonts de conflicte, on els Déus més benvolents es tornen macabres en boca d'aquells que, en nom seu, seguen vides humanes sense com passió.

No em pressioneu. Són massa dubtes que volten aquestes filosofies del credo. Massa preguntes que no tenen resposta. Sortiu de la vostra cova i mireu l'horitzó. Es tracta de viure aquí i el present. El més enllà, ja el trobarem tots. No veieu el mateix que jo? Desenfoqueu la mirada; no us fixeu exclusivament en els vostres interessos. Aparqueu idees predisposades, intenteu veure sense mirar. Ara sí, no? Veieu el que jo veig? Ho tenim tot per fer! Han passat milers d'anys, però ho tenim tot pendent.

Deixeu el Cosmos i mireu el voltant immediat. Hem d'inventar alguna secta basada en la realitat quotidiana. Sense divinitats ni desigualtats imposades. Sense coaccions ni càstigs divins. El més enllà no ens pertoca a nosaltres. Vivim aquí, no sabem el per què, el cas és que hi som. Per tant, ens toca reformar el nostre hàbitat. Preservem doncs les selves plujoses, l'ecosistema marí, la fauna, la flora i l'espècie humana. Sí que està al nostre abast. No accepto excuses ni justificacions. Analitzeu casa vostra. Intenteu millorar el vostre entorn, que hi ha molta feina acumulada.

I ara, deixeu-me sortir. Marxaré igual, no m'obligueu a no tornar.

Comentaris

  • Moltes gràcies[Ofensiu]
    Aur@ | 26-03-2005

    Vicent! Moltes gràcies pel teu explèndit comentari. T'agraeixo també aquesta càlida benvinguda que em dones a la comunitat RC. Sí, sóc nova al "club". El vaig descobrir a través de la ràdio i m'encanta.

    A mesura que os llegeixo, se m'obren les ganes de compartir els meus relats amb tots vosaltres.

    Ens veiem per aquí!

  • Gràcies per llançar-t'hi!!![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 24-03-2005 | Valoració: 10

    D'entrada, Emma, benvinguda a RC!

    Feia molt de temps que no comentava a una persona nova a RC i la veritat, em fa molta il·lusió. És clar que per la meva experiència sé que podries ser algú que ja escrivia a RC amb un (altre?) pseudònim, però bé, potser és perquè ara també sé sense saber.

    M'ha semblat, quan al CONTINGUT, un relat impulsiu, de tirar-se al buit o al que vingués, mal que no sàpigues amb què et trobaràs. De fet, a la vida ens veiem abocats moltes vegades a situacions similars, encara que de menor envergadura a la que sembla afectar a la protagonista. Més que un punt i apart fa un canvi de capítol, i has narrat molt bé aquest coratge que un mateix es crea quan el temor a no saber què vindrà l'assetja.

    Reiteres la idea del "no em pressioneu". Dónes a entendre que el/la protagonista se sentia cohibit per les circumstàncies (cosa res inhabitual, per descomptat) i decideix ara plantar-ho tot.

    Esbosses fins i tot el que semblaria una idea del/la protagonista de cara al futur: crear una secta nova. Hi ha hagut una col·lisió entre els seus ideals i tot allò que regeix la societat. D'aquí aquesta rebel·lació.

    Quant a la REDACCIÓ, la planteges com si el/la protagonista es dirigís a un públic determinat a qui, d'una banda, sembla que els està clavant un sermó per a convèncer-los d'alguna cosa i, de l'altra, els demana que el/la deixin estar i fer el seu camí lliurement.

    Tens un estil directe i clar, la qual cosa és, per a mi, un punt a favor.

    Quant a l'ESTRUCTURA, és un relat breu d'una sola peça amb un colofó final que sintetiza el rerefons de tot el relat; deixeu-me fer la meva lliurement. Un rerefons, aquesta necessitat de llibertat, que en certa manera contrasta amb la vessant més ideològica d'aquest/a protagonista.

    En resum, que benvinguda a la família d'RC, que no sempre faig comentaris així de llarguets (per culpa d'allò que en diem temps) i que gràcies també pel teu comentari!

    Salutacions!

    Vicenç


    PD: aquest comentari el vaig escriure ahir, però no vaig poder-te'l enviar perquè se'm va penjar internet (cosa que em passa foooorça sovint). El vaig guardar i aquí el tens. I d'ahir amb avui veig que has quadriplicat la saga! Enhorabona!!!