El tren

Badalona. Quarts de dues del migdia. Sóc a l'estació del tren. Davant meu contemplo la mar. Blava, serena, en pau i brillant amb l'efecte de la llum solar. La gent va amunt i avall. Alguns esperen amb cara d'avorriment. D'altres passen l'estona fullejant el diari o alguna revista. Els joves parlen, s'expliquen coses plens d'il·lusió. La diversitat dels que som aquí quedarà enquadrada a l'interior dels vagons del tren que ja arriba. Sento el soroll del seu motor que s'apropa. Fa una temperatura agradable. Me'n vaig cap a Barcelona. Baixaré a Sants.

El tren té una ruta determinada que s'ha anunciat per megafonia. Tots els que hi pugem, ja sabem per on passarà i quantes parades farà. Hem de tenir clar doncs quan hem de baixar per tal d'arribar al nostre destí. El tren es limita a repetir la seva ruta reversible de principi a final. A cada estació obrirà les portes per tots aquells que vulguin sortir i entrar. Si mai no et decideixes a baixar, el tren no t'hi obliga pas. Pots passar-te moltes hores viatjant. Però cap on estaràs anant? La ruta es va repetint una i un altra vegada. Els paisatges poden ser més o menys agradables per la vista, però sempre seran els mateixos. Passaràs a formar part del conjunt habitual del tren. I veuràs la gent entrar, sortir, seure, alçar-se, parlar, llegir, riure... o fer amena d'altres maneres la seva estada eventual al vagó. I el tren, com a mitjà de transport, es va limitant a fer la seva feina. A cada parada fa sonar aquella campaneta que pregunta sense paraules si ningú més vol baixar. Passat un breu instant, tanca de nou tots els accessos i... endavant; cap al final que serà el principi.

El tren va seguint una ruta cíclica, regular i sempre repetida. El passatger ha de decidir si en vol formar part o si prefereix utilitzar aquest mitjà per enriquir la seva pròpia persona. A cada estació de ferrocarril hi ha un barri, una ciutat, un poble, uns costums, unes tradicions... Moltes coses a descobrir. El tren t'hi apropa i t'hi convida, però no fa l'esforç de buscar i escollir les coses que tu pots gaudir. La decisió, doncs, ha de ser clarament determinada. Quan el tren fa sonar la campaneta, o t'hi quedes o baixes. Només hi ha dues possibilitats. Si no ho tens clar, dubtes, t'ho penses, no ho saps... Finalment fas el gest de baixar per no quedar-te... Les portes automàtiques et poden atrapar. No seràs a dalt, però tampoc a baix. La teva situació pot arribar a ser extremadament perillosa. El tren és probable que no se n'adoni; per tant, no s'aturarà. I si parés, potser ho faria tard, quan ja no quedés temps per arreglar cap cosa espatllada per la imprecisió.

La propera parada és Sants Estació. M'haig d'anar preparant.

Em permet que passi, senyor?
Gràcies.