Restes d'enamorament

"Fa molt temps que no sé res de tu…" És un fragment de la cançó de Sau que m'ha vingut al cap mentre agafava una llibreta per plasmar-hi alguna de les causes del meu insomni. A l'obrir-la per un full qualsevol, m'ha sortit un dibuix que em vas fer. No té cap qualitat pictòrica, però me'l vas fer tu. Guardo també un missatge telefònic que em vas gravar. El contingut no és pas especial, però parla la teva veu.
Mentre espero el son, escolto la pluja i faig la gata entre els llençols que fan olor a net i acaricien la meva pell al ritme dels meus moviments, voltes i estiraments. I jo, amb els ulls tancats. No vull obrir-los. No vull veure la teva absència. Prefereixo notar aquella dolça mirada, les teves carícies suaus, el teu somriure natural... I, seguidament, l'abraçada. Aquella abraçada lenta però amb un final intens i segellat per uns dolços elogis i un petó.
No sé on està escrit que els bons moments duren poc. No sé pas on ho he llegit, però és del tot cert. La millor opció deu ser el record positiu i permanent. Un record que t'eriça la pell i et fa sentir afortunada de la vivència.
Em va captivar la teva generositat, aquella amabilitat, les atencions afectives, els elogis meravellosos... Fins ara no he sabut ben bé per què plorava jo en aquell moment tant especial: notava que em captivaves paulatinament sense sentir-te captivat. Plorava per què temia el final que he hagut d'acceptar i poc a poc vaig assimilant. Fa patir, i patir no és pas agradable. Suposo que m'entens, doncs també estàs estimant sense que t'estimin. Les nostres situacions però són oposades: tu has patit al principi, i potser tindràs un final "feliç". Jo, em vaig trobar sobtadament la felicitat. Ella m'acompanyava mentre em resistia a creure que allò era per mi. I seguia al meu costat fins el moment que em vaig il·lusionar, moment que va convergir amb la mutació d'aquesta felicitat en desengany.
Segueixo pensant però que l'amor és maco. I no és ell qui ens fa patir o ser infeliços. És la nostra manera d'estimar que ens porta al cel o al pou de la malaurança. Resulta difícil trobar l'equilibri entre els pols positiu i negatiu. Hi ha moltes coses complicades, hi ha moltes preguntes de difícil o nul·la resposta i la paraula etern és una mentida.

Espero el son i no s'esvaeix la teva mirada transparent.