Saps

m'ha agradat molt aquest curt poema!
trobo que és una manera més que bonica de dir-li a algu..m'agrades.
felicitats!

Xavier, em pots comentar sempre que vulguis!

Tots tenim rampellades i moments una mica desafortunats, crec què el realment important és aclarir les coses.
Bé, jo també et comentaré amb més tranquil·litat, m'havia quedat amb les ganes de fer-ho.

En el fons esperava una resposta, sóc de les que no deixa de creure fàcilment amb les persones.

Apa, fins aviat!

He rebut crítiques negatives durant aquests mesos que porto escrivint a la web i he après de cadascuna d'elles.
Et diré que no m'has ofès, només m'has fet mal, sense aportar-me gaires explicacions al respecte.
No estàs criticant un relat, ni la meva obra en general; m'estàs criticant a mi com a persona i no em coneixes.
Jo no tinc els teus estudis i literàriament potser no puc analitzar els relats tan exhaustivament com voldria. No sóc crítica literària, però m'agrada molt comentar, gairebé tant com escriure i intento llegir el màxim de relats possible i enriquir-me amb cadascun d'ells, malgrat que tinc molt poc temps per fer-ho.
M'impulsa a comentar-los els sentiments i les emocions que em transmeten.
D'un temps ençà em costa valorar i només ho faig esporàdicament, perquè uns m'agraden en forma i estructura i d'altres en el seu contingut.
És molt abstracte ficar-hi una nota justa... (això en quant als 10). Jo realment seria partidària de treure l'opció de la valoració.
Respecte a les mandangues, intueixo que et deus referir a l'entusiasme que hi fico als comentaris. Utilitzo molt més temps a llegir i comentar que a escriure i he fet uns vincles molt especials amb molts relataires.
També m'agrada molt donar la benvinguda als nous com van fer amb mi al començament i encoratjar-los a escriure si és el que realment els omple i els hi agrada.
Això no ho puc evitar, ni ho vull fer, perquè forma part de la meva manera de ser i de sentir.
Una puntualització molt important: què vol dir un "relat merda", m'ho podries definir?
M'és molt difícil deixar la meva vessant humana adormida i comentar només amb el cap, matemàticament i amb sang freda.

Tens una especial fixació en la meva persona, m'ha tocat per sorteig o només sóc la representant dels "pilotes"? Potser els hi enviaràs un comentari a cadascun d'ells, no ho sé...
Molts del teus comentaris que he llegit són particularment breus i siguin positius o negatius no van acompanyats de gaires explicacions que aportin idees constructives per a millorar. És això la sinceritat a la que et refereixes?
Dir a una persona que el seu relat és una merda no va amb els meus principis i no em guanyo la vida jutjant les obres i els pensaments del demés, no crec que aquesta sigui la principal intenció de compartir els nostres relats dins de la web de RC.
En fi, si et ve de gust m'ho pots aclarir, encara que crec que amb molt poques paraules ho has deixat ben clar. És el primer cop que un comentari em produeix tant mal regust de boca. Si pretenies fer-me mal ho has aconseguit i no deixaré de comentar tal com ho sento, encara que et resulta una "pilota".
Ara cadascú ja hem dit el què havíem de dir!

M'agradaria comentar particularment aquest relat teu. Em fa sentir moltes coses, però sé que sense adonar-me'n em pujaria a la figuera o potser m'ensucraria...

Salutacions!

més tendre i entenedor que els que t'he llegit fins ara, potser hi ajuda que ara et conec més i em fa pensar en coses que ens explicaves ahir. És un bonic poema que podria esdevenir un bonic regal.

Glòria

ininterrompuda que et lliga, et porta, et condueix fins al final... M'AGRADES"
albada, dia, nit...
té força, rebel·lia, sang freda, ben estructurat i ben aconseguit...
fantàstic!
una abraçada

La teva poesia té un punt de desemparança que fa davallar al fons. Està ben construïda i, encara que el lector vugui presevar-se'n, l'acaba esqueixant. Sigui com sigui, t'arriba.

Per molts anys!

PD. Jo també vaig néixer a la dècada dels 50, també sóc periodista. També vaig poesia (bé, n'estic aprenent). Moltes afinitats, oi?
T'envio una abraçada.

que el propi poema sap
que tu saps
que sap...

que l'estimes,
que li agrades.

I ho saps prou bé que ho sap!!!

Xavier, escolta... mira llegeix :

he entès molt bé que t'estimes la poesia.

Te'n fas partícep, posant-te a la pell d'un cos poètic-POESIA-

i això company de trajecte literari, i també poètic,
no té preu.

És la màxima expressió de la paraula
elevada al talent de cada vers...

i que en tot el seu conjunt
fa com a resultat aquest poema.

Ara el què cal és continuar aquest llarg camí d'escriure,
i no parar mai.

UNA FORTA ABRAÇADA COMPANY!!!