Saps que vull tornar a somniar...

M'he llegit els teus relats i m'he obligat a deixar-te un comentari... són... són tant tendres! Escrius amb una passió i una intensitat admirable! És un relat ple d'esperança per buscar somnis... jo crec que somniar és essencial per viure (o per sobreviure)... o sigui que somnia i somriiuu i sigues feliiçç! Moltes felixitatss i petunikuss*

I és que no vull deixar que el NO em venci. No vull deixar que se'm tanquin les esperances. Vull obrir ben fort els ulls per trobar-me amb la teva mirada i notar aquell pessigolleig que em persegueix tots els racons. Vull gaudir sempre de la teva dolçor.
Vull tornar a somniar amb tu, perquè el somni es faci una realitat que ja no em calgui tornar a somniar.

Que vagi molt bé! i merci pel comentari!
Gemm@

Saps que fa temps que vaig deixar de somiar? I encara no he trobat res ni ningú que haguin aconseguit que tornés a somiar. He aprés que els somnis, són això, simplement somnis i que mai es faràn realitat. Perdò a tothom que es senti identificat am aquest relat i jo amb el meu comentari us pogui ofendre. Demano perdó per això, però bé tampoc somiis masa, com menys somiis més lleuguer serà el despertar.

Descrius tot allò que t'hauria suposat rebre el seu amor amb la mateixa passió que tu li l'hauries regalat.... però la fredor del seu silenci et va anant obrint els ulls, per acabar aquest abocament profund de sentiments dient-li que "vols tornar a somniar". Encara que confesses que encara l'estimes, crec que saps certa la capacitat teva per no tenir més por als seus silencis, aquells silencis freds que, ara, ja no et faran tan mal...

Un bon relat. I sobre el que et vaig dir en l'anterior relat que et vaig comentar, crec que has anat millorant l'ortografia. Felicitats! I una cosa més: aquest mateix relat, hauria guanyat amb intensitat si haguessis posats més punts i haguessis afegit alguna coma més. Potser és una tonteria, però al anar llegint-lo, m'he adonat que el text necessita pauses, i que el lector, inconscientment les fa, tot i no ser-hi. Però tot i això, molt millor! Endavant!

I gràcies pels teus comentaris. Em fan molta il·lusió!

Una abraçada!

Si... SOMRIURE, estimada, l'amor es aixo varis sentiments tots ajuntats.. es potser, un TOT, massa complicat, l'odi, la gelosia, la venjança, i per una altra banda l'etim a la persona qu tens dins el teu cor iq ue sents que no sen podra anar, perque te aquell raconet alla, amb el seu nom al cartell de la porta, on només et cal trucar, i deixar-te portar pel mon dels somnis.
Doncs, com et vaig prometre, et segueixo llegint, i a més sense pausa,jejeje, ara vaig pel tercer, espero que n'hi hagin més de 3 eh!
Tones d'abraçades*

El trencament, el dolor de la separació, la sensació de ser incapaç d'aixecar el cap de nou... tots ells sentiments pessimistes que es dibuixen al llarg del poema. Fins que arribem al primer vers de la darrera estrofa: Saps que avui he pensat que vull tornar a somniar.

Just en aquest punt rebem la sensació d'un canvi. Un instant de força. Malgrat aquest però saps encara t'estimo, que ens retorna, com una onada, a un cert deix de desencís (però no tant fort com el de l'inici).

Fins la propera,

LLIBRE

Si quan has sommiat, i despres aterres en la realitat es duur.
Pero el cert es que mentres sommiaves vivies, senties, igual no tocant de peus.....pero sonrius,
vius, plores, ets sents viu.A qui has estimat de cor.......sempre forma part de tu.