El valor d'un silenci

Hi ha silencis necessaris, que omplen instants, vivències, moments, silencis en els que una paraula trencaria tota la màgia. Hi ha silencis còmplices, que ens fan sentir realment molt a prop d'algú, silencis als que una mirada o un somriure donen un significat encara més ple del que podria expressar qualsevol paraula. Realment no calen paraules quan el que has de dir no podria superar aquestes sensacions que transmet el silenci quan ens parla. Així, quan aconseguim estimar el silenci d'algú i no tenir por, quan podem parlar en silenci amb aquest grau de complicitat, podem viure un d'aquells instants de felicitat que ens deixa gaudir la vida.
També n'hi ha silencis freds, gelats, que ens paralitzen i ens transmeten una immensa distancia, silencis que semblen una eternitat quan realment nomes duren un segon. Hi ha, fins i tot, silencis sorprenents, imprevisibles i contradictoris com el teu. A vegades és com un mar en calma que desitjaria no deixar mai de sentir, que m'acarona com la brisa, que té la força suficient per aturar tot el meu temps en ell, que sona a música, que sap a tendresa i que em permet somniar sense tancar els ulls, pensar que realment no necessitaria res mes que a tu . Hi ha altres moments en que és com un cel ennuvolat que fa preveure una tempesta, que em fa estar alerta, que em desconcerta, que em fa sentir-te molt llunyà quan realment ets a prop, que crea barreres que semblen insuperables, que no vol explicar res i vol ocultar -ho tot , al que desitges dir-li : Abraça'm que tinc por, deixa'm saber de tu perque sense tu jo no tinc sentit, deixa'm conèixer que s'amaga en els teus pensaments i en els teus somnis perque vull compartir-los amb tu ,però no t'atreveixis, i en el que es veu reflectida una cruel realitat que no vull recordar: per nosaltres l'inici de tot va ser el final de res. Diuen que el valor de les coses resideix no en el que duren si no en la seva intensitat i realment el teu silenci és intens, tant fred a vegades que crema el que toca i tant càlid d'altres que fa que no desitgis sentir ni pensar en res més que no sigui la dolçor, la pau i la confiança que transmet, que em recorda la mateixa sensació que em produiria el trobar un refugi segur en una fosca i solitària nit de pluja i que sap esperar el moment oportú per trencar-se amb la paraula adequada.
El significat real no ho sabré mai, solament sé que la teva absència em produeix una sensació molt semblant a aquest silenci fred, que quan és de qualsevol que no siguis tu em deixa impassible però quan és de qui més estimo em crema per dins.