Cercador
Sang freda, sang calenta
Un relat de: srta_squitx- Compartir:
rep els raigs d`aquest sol que l`acarona,
que amorosament vesteix cada centímetre de la seva nua pell.
Sense resistència, alliberada,
una càlida brisa entela la seva mirada erràtica
ennuvolant la projecció de les imatges, filtrant i desvetllant contraris, adaptada.
Dansa un ball hieràtic
on ella es deixa endur per un ritme cadenciós,
melòdic, majestuós, harmoniosament decorat amb dosis justes de silencis.
Respira nous aromes,
són els fruits d`un desitjat renaixement
embriagadors per la seva tendresa, frisosos de ser recollits i assaborits
pausadament.
Viu en una felicitat robada
al sol, a l`aire, a la terra, als animals que l`abasteixen
i a la lluna, a qui contínuament es consagra invocant anhels de sang calenta.
Encara que rebi no s`adona
i, ingènuament egoista, si no rep abandona,
però donaria fins la seva última gota,
si no fos que la sargantana està quasi morta.
Comentaris
-
enigmàtic[Ofensiu]Jordi Abellán Deu | 16-04-2014
Le llegit i rellegit aquest poema teu reconeixent les conexions entre la pobre sargantana moribunda i els anhels que ens mouen a la vida. Per al malaurat animaló ja no hi ha volta enrera però cadascú de nosaltres pot reconeixer en el renaixement anual la frisor per a continuar vius.
M'agrada especialment el paràgraf que dediques a la lluna que és una cosa de la que la sargantana no en pot gaudir perquè la seva natura l'impedeix moures amb la fredor de la nit. També tenim nosaltres els nostres límits i hi ha cops ens que frisem per a alliberar-nos-en.
M'ha agradat.
P,D,
Gràcies pel teu comentari a "DRETS D'IMATGE". Encara que no ho sembli estem en precampanya, això sí, de les europees.
l´Autor
59 Relats
60 Comentaris
35396 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.
P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.