Rossinyols

Un relat de: El Nou Rei del Rocanrol
Despentinats
entre núvols i llençols
extenuats
al setè cel
aturem el temps en diàlegs de mirades inflamades

flashbacks d'abans de que tu i jo fossim nosaltres
quan erem orfes de petons
cercles de dos pedres en el riu que just abans de tocar-se s'esborraven

els teus dos sols
com llunes tremoloses
reflectits fins l'infinit
en dos pous
a l'acuosa fosca
en la fondaria de les meves pupil·les
un firmament invertit
d'interrogants i pampallugues

sento un niu de rossinyols engabiat a les costelles
ja no em fa por l'abisme sota els peus
i em gronxo en les teves parpelles

i si aplaco els ocellets
i si com un veí en un ascensor
parlo sense dir
i si precabut
m'ampasso que et segueixo el joc
si disfresso el meu preuat secret
fent del discurs un trencaclosques

tot es en va
clavats al meu esguard
em delaten un lluent duet de rapsodes
i un cor de trobadors platejats
que en cada arruga del meu gest
et reciten poc a poc
vers a vers
aquest poema

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer