Roser

Un relat de: Jordi Julià

Roser va alçar el cap, acabava de despertar, enredada amb els llançols va sentir els primers rajos de sol sobre la seua pell morena.
Perduda a aquella cala de Menorca agafà la seua xeremia. Mentre el sol eixia per la mar i el dia era verge de sons començà a fer-la sonar per sobre dels parlars dels primers pescadors. Després d'una estona màgica, poètica, la Roser va atracar el vaixell i es va dirigir a peu, descalça, cap a una vila costanera.
Va entrar a un bar i entre el rerefons de la suau música ska va demanar un cacaolat, tan sols això. No li abellia res més. Al fons de la cambra hi havia un telèfon, les mosques que l'envoltaven no animaven a apropar-se a ell, situat vora l'entrada dels serveis.
Però Roser es va apropar, ella era valenta, se li veia als seus vius ulls marrons, però tampoc l'esperaven tan valenta per agafar el telèfon, mar enllà.
Va marcar el seu número -merda- no l'agafa. Deu estar ocupat o potser ja se n'ha oblidat. Tant se val Roser, allà en una roca enmig d'unes aigües inmemorials no necessites a ningú, o tal vegada sí, sí més no necessites "avisar" a algú, que no patiren angoixa, que la tornarien a veure.
Va marxar fa un parell d'anys, al seu poble la donaven per perduda. Ningú no donava un duro per Roser a Deltebre. Ella va escapar en el seu dia farta de tot, com quan no pots més i necessites estar sol i canviar de món. Havia estat atravessant mars i oceans i ara se n'assabentava de que al seu llibre li faltava una pàgina per escriure, pàgines en blanc que l'empenyien a tornar i a excusar-se tant com fóra necessari, pàgines en blanc en el seu cor, pàgines en blanc amb el seu nom.

Comentaris

  • a la blanca rosa [Ofensiu]
    aieriM | 23-12-2005 | Valoració: 7

    al meu parer, un relatet emotiu i que arriba fins a les entranyes. al viatge l'identifico com al despertar de la conciència femenina, un recorregut intern on, de vegades, trobes parets de marbre blanc que pugen fins el cel.

  • Roser[Ofensiu]
    laura lara martin | 11-10-2005

    A voltes m'agradaria ser la Roser... i escapar d'ací, al menys per un temps... M'has fet imaginar.Sí, IMAGINAR.

    Per cert, un detall que m'ha agradat molt? el cacaolat que es demana la Roser! jeje. Mare!què bo que està el cacaolat! jo tampoc prendria res més!

    Potser un dia, en compte de Laura, em canviaré el nom, em diré Roser, i marxaré

    Besets

l´Autor

Jordi Julià

7 Relats

16 Comentaris

8615 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
És algú a qui li agrada escriure