Cants de Llop

Un relat de: Jordi Julià

No sent passar el vent des d'aquest balcó.
S'ha aturat el temps a una hora incerta.
I la nit, que ho voldria cobrir tot,
s'enfronta amb desenes de neons.

No se sent, propera, aquella remor,
No se sent la mar estant tan a prop.
Adormida, amb temors,
Amagada rere cants dels llops.

No se sent altra cosa que el cridar,
incesant, dels grills d'aquests camps,
de camps que cremen
quan la meua veu s'ofega mar enllà.

La sent forta ara,
La sents, tu també, forta i clara.
Quan tothom calla brama.
I no pots moure't. Ajudar-la.

Tens por... segueixen sonant
aquells temibles cants de llop

Comentaris

  • El cant del llop.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 04-08-2006 | Valoració: 10

    He sentit moltes vegades el mateix. He imaginat el meu cos sobre les aigües en una nit d'estiu mar endins, tractant d'escoltar el vaivé de la mar, i topant-se amb els cants dels llops de la riva, rítmics, estridents, paorosos... I els neons que ens roben la celístia o la claror de la lluna.
    Què dir-te... un gran poema...
    Em pregunto si seràs el Jordi Julià de la flor natural...
    En fi... t'envio aquest comentari que a banda d'estar promogut per la qualitat del poema també és un comentari encadenat que tracta que tots els autors de relats siguin comentats. No trenquis la cadena. Si vols saber de què va, clickeja el dibuix d'aquí a sota:


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena




l´Autor

Jordi Julià

7 Relats

16 Comentaris

8616 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
És algú a qui li agrada escriure