Roj yI'el maH.

Tothom es va despertar durant la mateixa hora. A tot el món. Eren les 3:30 de la nit a París i Barcelona. Les 4:30 a Athinai. Tothom era al carrer, al telèfon, mirant la televisió, escoltant la ràdio. Passant de canal a canal per saber-ne més. Paraules que es difonien en idiomes diferents, segons el lloc del planeta. Però hi havia una llengua comuna. Unes frases que a qualsevol punt del planeta s’escoltaven en el mateix idioma. Per què tothom creia que era un idioma. Era una veu Tothom les escoltava, les repetia, les transcrivia en les seves lletres... masculina. Però s’hi afegien altres veus. Algunes més agudes, de timbre més femení. Però ningú sabia el significat.
La locutora de televisió a Catalunya, havia aconseguit semblar desperta, ben maquillada, atenta, però els que la vèiem sabíem que feia mitja hora devia estar dormint. Repetia el poc que se sabia una vegada i una altra, conscient que el nombre de persones que la veien augmentava cada 5 minuts.
I el què se sabia era ben poc. Una transmissió en diverses ones de les utilitzades en la radiocomunicació havien interferit sense saber-ne l’origen. Però estaven sincronitzades. Algú emetia en unes 60 freqüències diferents, totes de ràdio. L’origen era desconegut, i la sincronització a Los Angeles, Tokyo, Moskva, Barcelona..., era el segon enigma a resoldre. El primer eren aquelles paraules. Moltes es repetien. Es buscaven patrons. Era un idioma. Sonava com a batzegades, a cops.
“Roj yI'el maH” se sentia. La pluriemissió havia començat a les 3 en punt, GMT, Hora del Meridià de Greenwitch. Eren les 9 del vespre a New York. Les 6 de la tarda a San Francisco. La una de la matinada a Auckland. Les 00 hores a Sidney. Cap hora, cap lloc donava una pista.
Èrika escoltava la ràdio. Canviava el canal quan veia que ja no sabien res més i tornaven a repetir la notícia. Un missatge en unes 60 freqüències totalment sincronitzat, que no es repetia i, per tant, era difícil intentar desxifrar-lo. 30 minuts parlant i encara no s’aturava i tornava a començar, com passava a la pel·lícula Contact. Ja havien mirat i remirat el senyal per si hi havia una altra informació oculta en la primera. Però per ara o no hi havia, tal com asseguraven diversos equips liderats per diverses universitats al món, o totes elles ho estaven ocultant.
Els conspiranoics de tota mena ja inundaven les xarxes socials demostrant, cada un, que la seva teoria era la correcta. Missatges del centre de la Terra, dels descendents dels dinosaures que s’havien protegit allí. Un virus a internet que s’havia propagat a tota màquina i que aviat apagaria les comunicacions a tot el món. Algun o altre deu que venia a castigar a una societat mundial que feia ja dècades que havia abandonat el càstig. Les idees augmentaven tan de pressa que no podies seguir-les totes.
Com sol passar sempre, la realitat ho supera.
Algú ho havia dit. A tothom li va passar per alt. Sí, semblava. Però... era simplement impossible. Fins que totes les televisions del món van anar retransmetent l’emissió de l'NBC dels Estats Units. Sí. Com sempre. Estats Units.
Qui sortia assegut al costat del presentador que prenia una vegada i un altre cafè, aigua o el que fos que li hagués posat a la seva tassa, era un home d’uns 30 anys. Amb ulleres amples. Cabells atribolats, samarreta amb una ma oberta i coneguda i unes lletres que deien ‘Live long’
L’Èrika acabava de sintonitzar la televisió just quan donaven pas al canal americà. El presentador li estava preguntant:
De debò? Ho diu seriosament?
No tinc cap dubte. Hi ha paraules que no acabo d’entendre. Bé, sí que les entenc, però no entenc la frase on són. És com si no sabessin prou l’idioma i emplenessin els espais amb paraules... no sé... suposo que semblants al que volen dir.
Però està segur que són ...
Sí. Completament. He traduït diverses frases. Jo tampoc en sé tant. Necessito ajuda, ja sap, traductors, algun llibre... He demanat que remirin les sèries.
Les sèries...
Sí. Per poder confirmar-ho – tot i que a mi no cal que m’ho confirmin... Però entenc que sembla de bojos!
El presentador insistia. No volia ser ell qui en cap moment pronunciés el nom d’aquell idioma. Podien passar moltes coses, però el món potser continuaria igual i una relliscada ara i podia ser el final de la seva carrera. Però l’entrevistat era poc col·laborador.
Sr... Morrison. Em diuen que hi ha gent que s’ha incorporat ara a la nostra emissió. Em diuen que estem contactant amb molts països del món, inclosa la nova República de Catalunya... Per tota la gent del món que ens està sentint. Per tots els televidents del planeta, ens pot tornar a resumir el que ens ha dit fins ara? El que creu que ha descobert sobre l’emissió d’abast mundial?
És clar! Com ja li he dit en començar. Jo estava acabant una gestió al banc i quan tornava a casa amb la meva família..., veurà, és un trajecte curt. Normalment mai engego la ràdio. Potser em poso música, però curiosament aquesta vegada he encès la ràdio. Volia, no sé..., sentir alguna novetat, suposo..., i he sentit sols el missatge. En aquell moment no parlava cap locutor. I ho he reconegut de seguida. ‘Venim en pau’. I aleshores he canviat l’emissora.
Ha sentit el missatge que fa mitja hora sacseja el món i... ha canviat d’emissora?
Sí. Ja li he dit. Volia escoltar música.
Al locutor li costava creure-ho. Li havia donat l’oportunitat de tornar a començar i no li sortien les paraules clau. Va tornar a beure de la tassa. Pensant com treure-li en directe les paraules que havia dit al principi.
I, Sr. Morrison..., com sabia el que volien dir aquelles paraules?
Ara li anava a dir. Vaig canviar d’emissora i a totes passava el mateix. Posaven un tros del missatge i el locutor deia que no sabien de què es tractava. M’hauria d’haver vist! Rient com un borratxo al cotxe! No sabien què era! I jo ho havia traduït! Però, on viu la gent? No era clar que les emissores estaven retransmetent un tros de Star Trek on parlaven Klingon?
El locutor va fer un sospir i es va relaxar. Per fi ho havia tornat a dir. La notícia era el que deia aquell home, sense que a ell li afectés el resultat.
I aleshores, ens va trucar dient que sabia el que deia el missatge?
No. Estava segur que era una campanya de màrqueting per anunciar nova sèrie o pel·lícula, tot i que no em constava cap novetat... Però al cap de 5 minuts, i veient la gent, tots mirant el mòbil..., era estrany. Vaig parar a fer una cervesa i, en entrar, tothom estava quiet mirant la tele. I no semblava una campanya de publicitat. Però continuava entenent les frases! Era Klingon! Klingon! I deien que ho estaven rebent a tot el món! I em vaig quedar glaçat. La por no em deixava moure.
Va tenir por en veure que parlaven Klingon?
En veure que era un missatge que rebia tota la Terra. No ho entén? Els klingon, en aquesta època serien enemics! És el que he vingut a avisar! Worf estava a l’Enterprise i a la Deep Space Nine, però això passa al futur! No ara! D'aquí a dos-cents anys seran enemics! I ara no som més que mercaderia!
L’emissió va continuar. En 2 platós més van acollir 3 persones que també asseguraven que l'idioma era Klingon, tal com deia el Sr. Morrison. Tot i que no creien que els Klingon vinguessin a envair la Terra. Ni tan sols que existissin.
Fins i tot van emetre un tros on el missatge deia el nom d’aquell idioma: klingon. Sonava ‘klingan’. A partir d’aquell moment, desenes primer i centenars després van posar-se a traduir el missatge. I el que anaven descobrint era retransmès quasi en directe. Les traduccions, les correccions, es van deixar públics tots els episodis i films de Star Trek perquè qualsevol pogués ajudar no sols en la traducció, també en el que podria voler dir...
Els satèl·lits d’emissió es van descobrir pocs minuts més tard. Uns 100. La meitat ancorats, geoestacionaris, i la meitat movent-se. Encara trigarien a enviar una sonda automàtica a un que es trobava sobre Washington per saber-ne més. La missió s’enlairaria tan aviat com es pugui. Moskva també estava preparant la seva missió al que es trobava sobre Volvograd.
El Sr. Morrison tenia raó en una cosa. A la ficció, els Klingon eren violents, i estaven en guerra amb els humans en els primers episodis del capità Kirk i el Sr. Spock. Aquesta ficció se situava l'any 2266, més de 200 anys en el futur. Però ara, anys abans de l’Enterprise, el planeta Terra no té cap tecnologia per enfrontar-s’hi si ells ja la tenen. No podien ser Klingon, però podien fer-se passar per aquella raça per què era amb qui ells es sentien identificats.
Això feia pensar que potser eren violents, conqueridors, potser venien a arrasar la Terra.
Roj yI'el maH. Venim en pau. Aproximadament una hora i mitja després d’iniciar-se les pluriemissions, dos equips, un liderat pel MIT i l’altre per la Universitat Politècnica de Catalunya van arribar a estudis de televisió per informar el que havien descobert, que havien compartit poc abans de les emissions. El del MIT va anar al mateix programa de la NBC, amb el mateix locutor. El Sr. Morrison seguia allí. El portaveu de l’equip del MIT va començar a parlar, abans que el locutor el pogués introduir i presentar.
El que hem descobert fina ara ens fa pensar que les emissions provenen dels satèl·lits en òrbita terrestre i reemeten un discurs en directe d’una nau propera. Situada en el mateix sistema solar. Abans de parlar del contingut del comunicat, que no ens sembla a priori ni violent ni perillós, voldria explicar per què està emès en Klingon. Sí, és Klingon. I no en anglès o alguna altra llengua de la Terra. El que diré és el que ells mateixos han explicat. Er... – mirava la seva tauleta tàctil – aquí, en el punt 00:25:32.4. – va aixecar el cap – Vol dir 25 minuts després de l’inici...
Si – va aprofitar el locutor – ja hem explicat que s’està registrant les frases des de l’inici de la transmissió. Ens facilita poder parlar-ne, cercar-les ...
El que han dit és que han estudiat diverses llengües. Tenien diverses opcions, com l’anglès, el xinès, el català, el rus..., però van veure que a la sèrie Star Trek els extraterrestres que parlaven una altra llengua ho feien amb Klingon. I després passaven a l’anglès. I això els ha fet creure que tenim un idioma ... universal. Per contactar amb altres planetes. Amb altres civilitzacions com ells. La idea els ha sorprès tant que no han dubtat que sabíem Klingon, però no l’usàvem més que en els films i sèries, per què encara no havíem contactat amb ningú. – El científic va aixecar els palmells fent un gest amb la cara – . La veritat és que vist ara no sembla una idea estranya. Amb més de 200 idiomes, tenir-ne un per poder parlar amb altres planetes,
El plató es va quedar en silenci. El presentador no gosava ni agafar la seva tassa. El científic va continuar.
I ara els parlarem del contingut del missatge. El que sabem fins ara. I com estem planejant comunicar-nos amb ells. No ha estat fàcil. Per què, com ja saben, el Klingon el va crear James Doohan, l’actor que interpretava l’enginyer Scotty, per una escena de la pel·lícula i després altres l’han anat completant. Però no era, no és una llengua completa. No té tot el vocabulari. Per això de vegades han substituït amb alguna paraula algun concepte que no tenia una paraula definida. Bé. Intentarem resumir el que ens han dit fins ara. Som conscients que... el món ens mira.
I així es va produir el primer contacte amb una civilització extraterrestre.