Roda el món i torna

Després de viatjar per tot el món, tornaré a la meva terra. Trobaré la masia adormida, silenciosa, envoltada de la música del vent i del cant dels ocells. Respiraré amb força i sentiré la olor dels records. Obriré les finestres de bat a bat, el sol entrarà i banyarà tots els racons de la casa amb la seva llum.
Fora, veuré com esperen les vinyes i oliveres sota un cel turquesa. A la llunyania apareixeran les muntanyes cobertes de vegetació sobreviscuda als incendis i a la depredació humana... Em sentiré afortunada de poder tornar a la terra, aquesta que vaig abandonar, pensant que en altres territoris trobaria aventures extraordinàries i que coneixeria gent interessant... Sí que en vaig trobar d'aventures, però no tenien res d'extraordinàries. I entre la gent que vaig conèixer, n'hi havia de tot, alguns, hauria calgut més que no els hagués conegut.
Tornaré a reviure la terra, ella em donarà aliment. La cuidaré, vull que sigui prou generosa per tots els que vindran. Perquè no restaré sola gaire temps. Els meus, poc a poc deixaran la ciutat i regressaran al niu, ompliran la casa amb l’optimisme de la seva joventut i l’alegria de la infantesa. Tornarem a ser feliços al voltant de la llar de foc, explicarem contes, cantarem cançons i somiarem que hi haurà un futur aquí, en aquesta terra, perquè així ho voldrem i ho farem, perquè només de nosaltres dependrà.
Sí, tornarem, i la terra de nou serà un paradís.