Cap al planeta nou

La nau espacial segueix la trajectòria prevista. Dins, la Capitana, computadora central, fa les indicacions pertinents als robots.
—Atenció Doc-7. Ha acabat de supervisar les constants vitals dels passatgers?
—Sí Capitana. Els cinquanta humans continuen monitorats amb coma induït. Els nivells d'oxigen a la sang és correcte. Estan preparats per rebre l'alimentació intravenosa de la jornada.
—Perfecte Doc-7, descansi. Inf-12, cal mantenir els viatgers sans i amb tots els òrgans operatius i s'ha de tenir especial cura amb les deu femelles embarassades.
—A l'ordre, Capitana. Cada individu rep una alimentació específica. Tots els fetus es desenvolupen segons l'estandar establert.
—Pag-9 i Gan-12, heu estabilitzat el banc de llavors i embrions?
—Capitana, un cop resolta l'averia, he aconseguit recuperar un trenta per cent de les sements vegetals. Però Gan-12, no ha tingut tanta sort.
—Només s'han pogut salvar uns pocs embrions d'animals, Capitana. No hi hauria manera de reposar les pèrdues?
—Impossible Gan-12. Encara que dins de l'aeronau estem a la jornada cent vint, equivalent al mateix nombre de dies terrestres, a l'exterior han transcorregut milions d'anys, el Sol ha esdevingut un gegant vermell i l'existència de la Terra ja és història.
—Així és Gan-12, —intervé el robot Cal-15— viatgem gairebé a la velocitat de la llum, dins de la nau el temps transcorre lentament, però fora tot ha canviat, el sistema solar està a punt de col·lapsar.
La Capitana, continua pilotant la nau cap al planeta K008, que sorgirà de una estrella en formació d'una galàxia que acaba de nàixer. El trajecte del viatge ha arribat al seu equador, queden cent vint jornades per despertar als humans, vint-i-cinc mascles i vint-i-cinc femelles, deu d'elles prenyades. S'espera que el planeta escollit sigui viable. Però lamentablement, només s'han pogut conservar algunes llavors vegetals i molt pocs embrions terrestres. S'hauran d'adaptar a la pròpia flora i fauna del nou món.