Quan els déus ens van abandonar

Un relat de: Estefania Guerra

Al voltant de la foguera, el xaman ens parla dels temps passats.
«Fa molts, moltíssims anys que estàvem protegits per uns déus benèfics i poderosos. No eren els nostres creadors, però havien modificat el món per adaptar-lo a les nostres necessitats. Després d'incomptables segles de conflictes i mancances, la humanitat podia viure en pau. Els humans es concentraven en grans aglomeracions que vivien confortablement dins d'enormes edificis que arribaven al cel. Els treballs pesats els realitzaven unes màquines intel·ligents que anomenaven “robots”. També s'encarregaven de la provisió d'aliments, de controlar les constants vitals dels ciutadans, de transportar-los on volguessin i de complir qualsevol desig seu; sempre que no atemptés contra el bé general.
Però uns quants van començar a dir que aquella societat era insostenible, que hi havia llocs del planeta on no arribaven els avantatges de la civilització, deien que altres humans passaven fam i patien malalties que hom creia desaparegudes, però delmaven poblacions senceres.
Els déus van fer callar les sospites, la felicitat mundial era la seva única ambició. Els que malparlaven, només eren minories inadaptades que no volien acatar el sistema.
Però la manca de fe els va ofendre tant, que van organitzar l'evacuació. Els robots els van construir les naus espacials, van aixecar el vol cap a l'univers… I ens van deixar sols.»

Ens hem ajuntat aquí, en aquest cim de Collserola, per collir fruits del bosc i arrels comestibles. Potser tindrem sort i podrem caçar algun senglar per portar a la tribu.
A la llunyania, veiem el mar i una gran planícia deserta. Diuen que fa mil anys era una gran ciutat, que a causa de l'escalfament climàtic i una sèrie de terratrèmols, fou escombrada per un colossal tsunami. Va ser poc després de la fugida dels déus.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 26-01-2024 | Valoració: 10

    Un relat ben portat, sembla que descrius el camí que seguim. A veure si aprenem a fer-ho millor. Sort

  • Final i reinici[Ofensiu]
    Prou bé | 13-01-2024

    Tot es redueix a cicles. Ara sembla que estem en un d'autodestrucció. Malgrat tot en un altre cicles algú va ira d'excursió a Collserola.
    Bon rela
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Ni amb ells de la nostra banda![Ofensiu]
    Cesca | 12-01-2024 | Valoració: 10

    Està clar que tanta intel·ligència i saviesa no ens serveix de gran cosa. Anem d’un patac a l’altre, no aprenem i la Història es repeteix i si per sortir-nos-en hem de recórrer als déus, estem arreglats, fa temps que han llençat la tovallola (ha, ha, ha).
    Un bon relat, amè i ben escrit. Enhorabona.
    Un plaer. Ens llegim!
    Sort!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Estefania Guerra

3 Relats

10 Comentaris

377 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00