Quan els déus ens van abandonar

Al voltant de la foguera, el xaman ens parla dels temps passats.
«Fa molts, moltíssims anys que estàvem protegits per uns déus benèfics i poderosos. No eren els nostres creadors, però havien modificat el món per adaptar-lo a les nostres necessitats. Després d'incomptables segles de conflictes i mancances, la humanitat podia viure en pau. Els humans es concentraven en grans aglomeracions que vivien confortablement dins d'enormes edificis que arribaven al cel. Els treballs pesats els realitzaven unes màquines intel·ligents que anomenaven “robots”. També s'encarregaven de la provisió d'aliments, de controlar les constants vitals dels ciutadans, de transportar-los on volguessin i de complir qualsevol desig seu; sempre que no atemptés contra el bé general.
Però uns quants van començar a dir que aquella societat era insostenible, que hi havia llocs del planeta on no arribaven els avantatges de la civilització, deien que altres humans passaven fam i patien malalties que hom creia desaparegudes, però delmaven poblacions senceres.
Els déus van fer callar les sospites, la felicitat mundial era la seva única ambició. Els que malparlaven, només eren minories inadaptades que no volien acatar el sistema.
Però la manca de fe els va ofendre tant, que van organitzar l'evacuació. Els robots els van construir les naus espacials, van aixecar el vol cap a l'univers… I ens van deixar sols.»
…
Ens hem ajuntat aquí, en aquest cim de Collserola, per collir fruits del bosc i arrels comestibles. Potser tindrem sort i podrem caçar algun senglar per portar a la tribu.
A la llunyania, veiem el mar i una gran planícia deserta. Diuen que fa mil anys era una gran ciutat, que a causa de l'escalfament climàtic i una sèrie de terratrèmols, fou escombrada per un colossal tsunami. Va ser poc després de la fugida dels déus.