Rimes d'alcohol

Hi ha algú en el món capaç d'embellir encara més la meva felicitat? No ho crec, potser es poden millorar les paraules, però no els sentiments, paraules falses damunt d'un paper. El paper trencat i les paraules desordenades. Bojes esperances per trobar-hi el sentit, boig el meu cor, i la ment... La felicitat se'n va, ho sento, però no ho puc evitar. Veig al fons d'un mirall una cara, em giro, no hi és, el mirall m'ha tornat a enganyar.

Cada cop més dèbil i sense forces és el meu alè. La sang s'ha parat, està cansada, no vol trobar la solució. La meva felicitat ja s'ha fos i no ho he pogut parar. Por, llàstima és el que sento cada cop més llunyà.

El passat torna, torna a viure i fer de les seves. Intento agafar-me de les forces, qué pasa? On sóc? No em trobo, ja no sóc la mateixa, però qui? El paper trencat dóna voltes, les paraules criden, em volen matar, però no sóc jo. Torna a començar de nou a venir-me la por. No ho entenc, veig la meva felicitat en un got de vi, per fi l'he trobat, per fi el paper ordenat, els ulls oberts i tot queda entès. Estic al bar prenen-me unes quantes copes de vi i repassant les factures del mes. M'he emborratxa't, he somiat, ara ja està, em puc anar; un moment: a ell el conec. La seva cara en el mirall, és el cambrer que m'ha servit. Després de pagar tot aclarit.

En el carrer m'he tornat a desmayar, o no, una altra vegada l'ampolla de vi! Hem peta el cap, el cor accelerat, ai quin desmai !

La claror i la llum m'obren els ulls, bates blanques i cares desconegudes. L'hospital. Ve el metge i m'aclareix la situació: un accés d'alcohol. "Ho puc controlar" li vaig afegir. "Vostè és alcohòlica, s'ho ha de curar l'ajudarem".