Fàcils records

Un relat de: magma

S'apropa la silenciosa lluna a la fosca que ha nascut. Ploren els infants de gana, i els meus llavis de fam. Recorden les estelles els teus ulls brillants quan el meu negre dia van il·luminar. La bona i blanca lluna està mig adormissada mentre dels teus suaus llavis s'escapa l'alè. Les onades dorades del mantell blau es bellugen nervioses escapant-se del fort vent.

I estàs aquí, dins d'aquesta negror, mirant els meus ulls que tant han plorat. Les meves mans que mai t'han tocat, i els meus llavis que mai t'han besat. Toquen les teves mans el meu rostre fred, i es gela el meu cor al sentir el teu càlid alè.

Aixeca el vent la pols del carrer, les fulles ballen al seu plaer. Els núvols grisos del negre cel, miren sense pausa el gran ballet. Es mouen les fulles, les mou el vent, i els meus cabells ballen amb ells. Que sensació poder-te estimar, quina dolçor poder-te abraçar, quin dolor haver-te de deixar...

Ploren els meus ulls ploren els teus, però dels meus llavis ja no rebràs res més, plora el cos, i l'ànima dels dos s'entristeix. Les estrelles s'apaguen amb cada llàgrima trista que el sòl consumeix. No tornis a dir-me que m'estimes, no tornis a dir-me res més, que dels teus llavis no s'escapi res, guarda't les mentides i guarda't els records perquè el meu rostre mai més el veuràs.

Comentaris

  • buuuf[Ofensiu]
    Sardaukar | 18-02-2007

    molt.. cru!

    té la bellesa que caracteritza les coses tristes... és molt maco, felicitats :)

  • uouououououo[Ofensiu]
    diesi | 18-02-2007 | Valoració: 10

    Que bonic, magma!

    M'ha encantat, els records que vénen a vegades sense que nosaltres volguem, sense poder-ho impedir...

    Un petó, wapixima!

    b#NaT#b

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: