Retrat

Un relat de: Melcior

Estampa escollida
paisatge simbòlic,
estel il·luminat
dibuix de primavera,
brot primer del arbre.

Omples sense mesura
els espais buits del meu cor,
que vessen generosos
excel·lents líquids d' amor.

Al cap, maror i tempesta,
car les ones del teu nom
em repiquen massa fort,
al tou escull del cervell.

Les flors flairen els prats,
però, dins la meva prada,
només la teva essència
hi roman embadalida.

I als meus ulls,
famèlics d' imatges
es repeteix malaltís,
només el teu retrat.


Comentaris

  • Harmonia[Ofensiu]
    Frèdia | 19-11-2006

    Em reitero: bellesa i sentiment equilibrats. Imatges que llisquen suament tot creant una composició de plasticitat harmònica i una musicalitat de romancer. Tota una delícia, llegit en veu alta. Fet ben bé per declamar.

  • Preciós retrat[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-10-2006 | Valoració: 10

    Pel que veig, continues amb fortuna confeccionant belles figures com qui no res.
    Alguna d'elles m'ha enamorat, com aquesta: "Al cap, maror i tempesta, car les ones del teu nom em repiquen massa fort, al tou escull del cervell."

    Enhorabona! Has aconseguit un poema ben expressiu i molt plàstic.

    Tornaré per aquí un altre dia, ja veig que darrerament has escrit coses molt interessants i no me les voldria perdre...

    Aprofito aquest comentari per enviar-te una abraçada bona de veritat,
    Unaquimera