Retorn a Edèn

Totes les persones que vivim amb intensitat estem condemnades a la dualitat, només les vides planes són capaces de definir-se en un únic sentit...tu esculls la vida que vols dur i has de conviure amb les conseqúències de l'elecció!

El poema és un conjunt de cadenes lligades al record, un record llunyà en el temps però proper perquè la llibertat està subjugada als dies passats. M'encanta el to general, impera el desordre i alhora es reordena, es reconcilia a mida que avança.
Cada poesia teva és una font inacabable d'interpretacions. M'hi agrada especialment la força d'aquest jo insistent, que sembla dominant i en realitat, és clarament dominat.
Anar enrere i canviar el passat, seria la punyetera hòstia!!!!!!!!!! personalment, m'agradaria, però vaja, diguem que he oblidat (o arrraconat) el que no m'interessa gens i m'he quedat amb allò convenient. El passat és un gran supermercat on pots escollir el que més et plagui, és l'únic de bo que té.
Petons!!!!!!!!

angie

PS: a veure quan tenim el plaer de conèixer-te in person!!

és quelcom d'inútil. Potser ens cal no oblidar i estar més alerta per no repetir els mateixos crims ni les mateixes errades. Tot i així la venjança diuen, es serveix ben freda!

Perdó! Hannah Arendt. Per ser honest no he llegit res d'ella però si la trilogia d'Auschwitz de Levi.

No propugno que vagis a fotre d'hòsties a ningú però la venjança en un sentiment absolutament natural i humà.

Estic fart de la puta compassió i misericòrdia judeocristiana dels collons. Si al fotut Jesucrist l'hi haguessin donat el poder de les plagues hagués fet podrir tot l'Imperi Romà i s'hagués pixat en els cadàvers. Recordeu Babilònia!!

De la mateixa forma, Primo Levi o Anna Arendht l'hi haguessin clavat un jec d'hòsties al puto supremacista d'en Rudolf Hess, etc.

I tothom l'hi donaria joiós una pallissa a aquell maleït crio que et detestava de petit.