Ressaca

Un relat de: El Nou Rei del Rocanrol
Ressaca sense onada,
engabiat entre barres de bar
tossut com aquest desert
prou ruc
cada nit
mastego el mateix crostò
ingrat com un tren que s'escapa
incert com el fred de matinada
tip de buit
el pirata pirat no s'ho empassa
prou savi
sap que no li treu la gana
prou poruc
tampoc l'escup...
sal i fel a les genives
que li facin més dolç el bes sense nom que encara esquiva,
i amb el llast de tants llavis partits
tatuats a l'espinada
el seu pas lent, pacient i certer
sàpiga
per breu que sigui
copsar-se reflectit
en un esquitx
al pou de la teva mirada

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer