Res no serà etern

Com tothom,
desprès d'una sotregat a la teva vida,
tens moment.
Comences a estar forta,
a veure la llum,
i dons gràcies.
Al teu voltant,
la tristors d'uns ulls.
Aquella amiga que té dol
i la entens.
Aquell amic que també té dol,
i l'entens.
Comença la cançó de tardor.
Les relacions es trenquen,
ja no tenen so etern.
Ahir vaig plorar jo, avui tu, demà...
Intentes comprendre,
i finalment entens.
Les relacions no són eternes,
malgrat l, amor hi es.
Però no viure-les per por..........
No.
Viure intens,
sense empenediments.
Ja no hi ets,
però has estat,
i t'agradaria que hi fos,
però no hi serà.
Lio, a la ment.
Mentre has estat,
he viscut.
Quan t'he perdut,
he viscut.
I camino, caminaré.
Torna el vell somriure.
Et miro,
i no em veus,
però el dol ja no hi és.
Tu hu seràs sempre,
no cal dir-ho. hi ets.
Sona la cançó de tardor,
que voldria cantar-te, amiga,
i a tu també,
que el dol passa,
i la vida també,
i els moments feliços
tornen sempre,
i seran per tu,
i per a tu tambè,