Res no és injust

Plouen bombes i el teu nom seguirà escrit a les muntanyes
però ara les nits ja no em semblen fotocòpies
potser és perquè veig dones, perdó persones
on abans veia princeses, groupies i miratges
amb comptagotes sagna el graffiti que duc gravat a l'hipotàlem
“bomber calant foc al meu bitllet de loteria”
cada cop més gebre cobreix el teu preciós retrat immòbil
amb pols de cirurgià podo males herbes,
com qui talla el fil vermell – potser blau, jo vaig provant –
de les mines amb silueta de pinup enterrades al meu jardí dels solitaris
res no és injust, diu l’Esteve Meravella
Janey, no defalleixis, canta el Jove Primaveres
arrelats al ós,
increbantables
forgeu amb tambors i guitarres
les artèries infinites
per on camina
algú amb una arruga més de tant de riure
que mentres en Harpo toca l’arpa
seguiex ballant
com ho fa en Jagger