Repte: strip poker

Un relat de: Basileia

L'habitació era fosca, petita i feia olor a sexe i alcohol; d'aquesta manera donava constància a que estava destinada. Quan els meus ulls es van acostumar a la penombra vaig poder distingir la taula rodona, les cinc cadires, el cendrer on encara hi fumejaven les colilles i una baralla de cartes que pressentia que decidiria el meu destí.

Aquella nit, a diferència de les anteriors, no m'hi jugava el meu cos, almenys no voluntàriament; ni tan sols sabia si com la resta de trobades acabaria gemegant o fent gemegar, només m'havien dit que avui les normes canviaven.
Estava nerviosa i això era impropi de mi. Vaig seure intranquila i matava el temps ordenant aquelles cartes que tant perversa i atrevida em tornaven.

La porta es va obrir, no em va caler aixecar la vista, coneixia de sobres les cinc persones que van entrar, cinc figures perfectes que em feien delirar, i com si el temps no hagués passat, un calfred em va recòrrer el cos. Vaig haver de creuar les cames per no donar pèu, al meu pubis juganer, a fer- se il·lusions. Aquell vespre, el més moll que notaria seria la meva saliva empassant-se gola avall.

Es van asseure. L'ambient pesava. Sabia de sobres que alguna cosa havia canviat, i jo en tenia la culpa. L'havia cagat, i ben cagada.

Els ulls que tenia al davant jutjaven la meva presència mentre repartia les cartes, ningú deia res, sobraven les paraules, Vaig resar abans d'observar si la sort estava a favor meu...una parella de jotes, i...res, res de res. I mentre les meves dents mig tremolaven, la resta de llavis somreien, seria un farol??...només tenia una opció; canviar algunes cartes i desitjar que algú amb poders sobrenaturals em degués algun favor...primera carta; as de trèvol...quina merda...as de cors..ostres, potser...i...Joker!!...un full i una parella, no era la millor mà que havia vist però esperava que fos suficient per no perdre...

Els nervis s'acumulaven, moment de tirar endevant o deixar-ho, però no tenia més remei que jugar, a fi i al cap, aquella partida era únicament per mi. Va arribar el moment crític, i després de veure el poker, i l'escala que havien aparegut a la meva esquerre ningú m'assegurava que allò acabés bé. Vaig posar les cartes sobre la taula, i les rialles van ser ofensives, sabia que no tenia res a fer. Trampes, si, segurament, però massa tard per reclamar. Era tota seva. Però aquest cop no em volien per gaudir de mi, sinò ven al contrari, desitjaven que mai més pogués tornar a sentir plaer. Eren realment malvades, no menys que jo, cal dir-ho. Poca cosa més recordo d'aquella nit, a grans trets sé que el dolor va ser tan agut que per un moment dubtava entre si moria o per fi havia arribat al punt culminant de la perversió, i tot allò només era una part més dels nostres jocs, on el dolor era la base del que ens unia.

No he tornat a jugar a l'strip poker, ni he tornat a tocar el cos d'una dona, molt menys els de quatre alhora...ni tan sols he deixat que ell em toqués, ell que va ser la raó per perdre l'opció a volar de plaer.

Comentaris

  • El meu comentari al repte ha d'anar aquí[Ofensiu]
    angie | 20-01-2007

    Veig que l'has penjat...
    Bon ambient, molt important en aquest repte... era gairebé obligat. A destacar : " Vaig haver de creuar les cames per no donar peu, al meu pubis juganer, a fer-se il·lusions. Aquell vespre, el més moll que notaria seria la meva saliva empassant-se gola avall". No m'estranya gens tractant-se de sis dones. La tensió es pot tallar amb un ganivet. M'ha agradat especialment aquesta característica en la teva història. I la partideta molt ben resolta, tot i que a la protagonista se li passin les ganes de tornar-hi... Tot un joc brut. Final contundent, fins i tot romàntic. Felicitats, del milloret que t'he llegit...

  • bona jugada[Ofensiu]
    tim burton | 20-01-2007

    ens transportes dins una obsessió, gairebé malaltissa. La història està molt ben portada, potser el vocabulari caldria corregir-lo una mica perquè se t'escapa alguna falta, però això no desmereix la tensió del relat.

    Felicitats

    per cert, la foto és molt xula :-)

  • Obsessió?[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 26-07-2006 | Valoració: 8

    Potser li falta un toc d'emoció. Potser hi és i jo no l'he captat. El començament diverteix, per la meitat decau, i el final és el millor si la figura que volies exposar era la de l'obsessió.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Basileia

Basileia

38 Relats

173 Comentaris

48267 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
... descobrint la vida pas a pas sense deixar-me cap detall..


m'agrada volar amb tu, m'agrada llegir històries que podrien ser reals, a voltes ho son...m'agrada ballar al meu ritme, i sentir les teves cançons...m'agrada riure amb tu, i de mi...m'agrada...m'agrada escriure, paraules tant íntimes per no ser llegides, m'agraden els somriures i els noms extranys, l'equilibri dels colors posats sense lògica...m'agrada que em toquis, i ser aquí...

..viu cada moment com si fos l'ultim...


R en Cadena


En Mandalf em va encadenar i jo he enganxat a aquarela, helena, instants i follet groc.