Cercador


Llista categories

Repte 190 - Silencis i Maria Montagut

Un relat de: REPTE CLÀSSIC

Proposat per: angie (28 novembre del 2005)







Tema: "Un tomb pel cementiri"





Extensió aproximada: 200 paraules





Condicions: El text ha de contenir les paraules "verdejar", "essència", "rebuig" i "romàntic"





Durada: 24 hores





Guanyador/a: pivotatomic
i foster







Text guanyador:



El silenci és gairebé absolut mentre la Glòria camina per entre els nínxols del cementiri de Montjuïch. Només se sent el crec-crec que fan les seves sabates negres, trepitjant la grava que encatifa els passadissos folrats de marbre. Trobar un nom concret entre aquell rusc de tombes és casi impossible. Per sort, ella té també un número. És així que, finalment, arriba a la d'en Jofre. La làpida, una placa llisa que encara brilla envoltada per altres que verdegen per l'acció del temps, és senzilla, concisa. Un nom i dues dates, la darrera ben recent. Res més.

La Glòria hi acosta la ma, enguantada i trèmula, i acaricia el nom d'aquell home que va estimar-se amb bogeria. Seguint un impuls, es descalça un guant i ressegueix les lletres amb les puntes dels dits. Com si amb aquell darrer contacte pogués recuperar l'essència mateixa de l'home que evoca el nom. Passats uns instants, s'adona que és un gest romàntic, però inútil. L'única cosa que han pogut copsar els seus dits es la fredor glacial de la pedra... i del silenci ominós al que estan condemnats ja per sempre els que s'amaguen al seu darrere.

Després, sense trencar aquell mateix silenci que s'estén com un tel sobre les làpides, li demana perdó. Perdó per haver-lo rebutjat. Perdó per no haver estat capaç de seguir-lo quan ell li va suplicar. Per haver permès que la culpa es cobrés una victòria davant la llibertat. Per haver anteposat els seus dos petits a ell. Perdó, en resum, per haver tingut por de ser feliç.

Quan ell li va demanar que deixés l'Ignasi, ella només va saber callar. I aquell silenci va significar l'execució d'un amor furtiu, però que ambdós havien cregut invencible. El Jofre va marxar per sempre i ella es va quedar. Amb un matrimoni infeliç i una barreja de dubtes i tristor que l'ha acompanyada des d'aleshores.

Mentre surt del cementiri, amb les galtes humides per les llàgrimes i el pit estrangulat per la tristesa, la Glòria s'adona que el silenci dels morts està carregat de melangia. Però que el més dolorós de tots és el silenci dels vius.

Text guanyador:


Com cada dia, a les set en punt i des de fa vint anys, en Pere es canvia la roba de carrer per l'uniforme municipal als vestidors de la caseta annexa al cementiri.
És un home de costums -que no manies-, un home en essència bo i honrat, que s'escarrassa per fer la seva feina amb tot el rigor alhora que amb el màxim de respecte per la gent que de tant en tant arriba impregnada de dolor per la pèrdua d'un ésser estimat.
Ell s'hi troba bé en aquells passadissos infinits d'ànimes adormides, i els recorre un i altre cop en la seva tasca combinada de vigilant i responsable del manteniment. Com és un lloc tranquil i poc visitat, es dedica amb afany a polir els marbres de les làpides, netejar les caguerades de colom de les creus i escultures de pedra de tots tamanys i formes, oliar les frontisses de les reixes dels panteons familiars, repassar les corones arrencant-ne les flors seques...
En Pere coneix molt bé la mort i l'accepta sense rebuig...per a ell vida i mort són unes germanes malavingudes però que, en el fons, s'estimen i es necessiten...i el seu cementiri és la casa d'ambdues, una llar acollidora de pau i serenor absoluta, d'eternitat feliç, on el món i la realitat hi arriben com amb sordina, a través d'uns sons filtrats pels xipresos que la verdegen.

Ara però, ben nítida i a tocar, una veu s'esmuny per entre el silenci afixat de sempre als murs de cossos, i en Pere reacciona sobtat i amb estranyesa volent saber de què es tracta; llavors, prop del brollador encerclat de graveta negra, en té la resposta: com un bell miratge sorgint d'entre la boira baixa, grisa i humida, perfilada a contrallum, una dona de mà enguantada i esllanguida acaricia el caparró del querubí de rínxols de plata del templet dels Montagut: aquella figura romàntica de posat esmaperdut li recorda de seguida l'àngel del quadre gran de la capella...i en sentir el seu murmuri trist de versos alegres un calfred li recorre l'espinada:
"Calla, dolor, sóc de mi sols una resta,
però encar
és intima festa,
sentir al lluny, la veu del mar."

Llavors, en veure-li les espatlles plorar, en Pere es retira pesadament cap a la seva caseta, repetint pel camí i només per a ell uns pocs mots solts: "Calla, dolor, sóc de mi sols una resta...".




Entrega de premis: Les declaracions del guanyador/a





Altres textos presentats: Resta de participants

Comentaris

Afegir comentari
No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de REPTE CLÀSSIC

REPTE CLÀSSIC

254 Relats

351 Comentaris

283810 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Afegir a preferits
Biografia:
Ets un/a guanyador/a del Repte? Felicitats! Aviat veuràs el teu relat publicat!

QUÈ és un REPTE ? Molt fàcil :

El Repte, és una proposta que ha sorgit entre els autors i lectors de Relats en català. Es tracta d'un exercici narratiu que combina imaginació i destresa. S'ha d'escriure un relat sobre un tema concret que tingui entre dues-centes i mil paraules, quatre de les quals estan predeterminades i cal incloure-les de forma obligatòria. El Termini de presentació dels originals el tria el Jutge, que és l'anterior guanyador. Amb una setmana sol ser suficient. Els nous Reptes es pengen al Fòrum i en el mateix post: els relats que optin a guanyar.

La persona que resulta guanyadora tria el nou tema, les noves paraules i valora els relats que es presenten al nou Repte decidint-ne el corresponent guanyador. I així successivament.

Us hi animeu ? ;)

Ets el Jutge d'aquest Repte i has decidit qui és el/la nou/nova guanyador/a del Repte ?

Bé! Ara has de publicar-lo aquí.

El nom d'usuari és: guanyadordelrepte
La contrasenya la pots demanar al FÒRUM o al correu electrònic de l'ARC (l'Associació de Relataires en Català).

Clicant AQUÍ trobaràs La PLANTILLA!


Encara no saps de què va el Repte? Fes un cop d'ull als relats que ja hi ha publicats. Per més informació, pregunta al FÒRUM!

A reptar s'ha dit!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >