Cercador
Renuncio a viure
Un relat de: silvia_peratalladaRenuncio a viure
sense somriure
sense mirar-vos
entendre-us
(si més no intentar-ho)
lluitar per sobreviure
cridar i cantar
sense escriure.
Renuncio a viure
sense sentir
jugar i ballar
amb els teus ulls de nit
sense llegir
sense les bones estones
o moments més humits
els bons amics
i l'eterna cerca
de l'essència
d'aquest món tan extrany
on allò material
té un valor inexplicable
on governa qui no en sap
i els qui en saben
en saben massa
on la música malviu
per por de ser escoltada
on les llegendes desapareixen
qualsevol albada
a la franja de Gaza...
Comentaris
-
Jo tb [Ofensiu]Nyanga | 17-08-2009
hi renuncio amb les mateixes condicions...
m'ha encantat el relat!
:) -
Excepcional, pel que jo crec.[Ofensiu]Unicorn Gris | 17-08-2009 | Valoració: 10
M'ha semblat, realment, boníssim el teu relat... M'ha fet reflexionar, cosa que no aconsegueixen molts relats.
Renunciar a viure... ¿O renunciar a viure literàriament? ¿O renunciar a viure amb un grup social determinat? No ho he comprès del tot, però trobo que el relat és genial.
A veure si m'anima a mi per fer alguna nova idea.
Salutacions, xiqueta!!
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582311 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....