Renuncio a viure

Un relat de: silvia_peratallada

Renuncio a viure
sense somriure
sense mirar-vos
entendre-us
(si més no intentar-ho)
lluitar per sobreviure
cridar i cantar
sense escriure.


Renuncio a viure
sense sentir
jugar i ballar
amb els teus ulls de nit
sense llegir
sense les bones estones
o moments més humits
els bons amics
i l'eterna cerca
de l'essència
d'aquest món tan extrany
on allò material
té un valor inexplicable
on governa qui no en sap
i els qui en saben
en saben massa
on la música malviu
per por de ser escoltada
on les llegendes desapareixen
qualsevol albada
a la franja de Gaza...

Comentaris

  • Jo tb [Ofensiu]
    Nyanga | 17-08-2009

    hi renuncio amb les mateixes condicions...
    m'ha encantat el relat!

    :)

  • Excepcional, pel que jo crec.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 17-08-2009 | Valoració: 10

    M'ha semblat, realment, boníssim el teu relat... M'ha fet reflexionar, cosa que no aconsegueixen molts relats.

    Renunciar a viure... ¿O renunciar a viure literàriament? ¿O renunciar a viure amb un grup social determinat? No ho he comprès del tot, però trobo que el relat és genial.

    A veure si m'anima a mi per fer alguna nova idea.

    Salutacions, xiqueta!!

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582311 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com