Rendició

Un relat de: srta_squitx
Simplement pel ressò de l`onatge
d`aquest mar salvatge, som;
i ens nodrim
d`intentar abastar, furtivament,
les seves aiguoses abraçades
amb els braços oberts de bat a bat,
rebent amb força la immensitat
de cadascuna de les onades
amb l`intent de preservar-les.
Però malgrat l`anhel
el desig no és omnipotent
i en tancar la corba dels nostres braços
observem com se`ns escola la il•lusió,
com la lluna riallera
observa el nostre fútil intent
de voler atrapar l`aigua,
rient-se de nosaltres
perquè ella en coneix el secret,
de tant observar-lo,
de tant acompanyar-lo,
silenciosament...
"Shhh, no digueu res,
no feu res, camineu només,
no pretengueu atrapar
el que no té principi ni final,
solsament endinseu-vos-hi
i deixeu-vos impregnar per ell..."


Comentaris

  • Observar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-05-2015 | Valoració: 10

    Observar la mar valenta des d'un espigó, un espectacle immillorable. Si baixes a la platja i t'endinses uns metres dins l'aigua i et deixes endur, aplaudiment. Ara, si només pots observar el mar i els seus moviments, mocadorada! La mar és un plaer immens i es pot gaudir des de diversos llocs d'observació. Un poema fantàstic! Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

59 Relats

60 Comentaris

35282 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.