Rellegint versos d'un estiu

He estat llegint,
rellegint eterns versos d'un estiu
i he tornat a sentir
les pessigolles que tornen
d'aquell pou que li diuen oblit.

La visió que tenies dels meus ulls,
els somnis de futur, la llenya del teu foc,
trobo a faltar moments, versos,
i que toquis un jazz a la lluna,
i que només tu escoltis el meu cant.

Ara sóc jo qui veu que és tard
per sentir el vent a la cara
creient-me en una altra ciutat
ja no tinc qui m'acaricïi la mà,
no vull falses veus, recitant-me en va.

La lluna és teva, i de qui la vulgui cantar,
el plaer va ser meu, no sé si es pot recuperar.
A prop del Sena alguna cosa em va enfonsar
i al sortir, no hi era tota, faltava el meu far.
L'has vist, potser, tornar a brillar?

(la llar de foc, jo no la vaig apagar)