Relativament mort

Un relat de: rumbdellop

Per la gent normal no tenia res d'especial, però jo li trobava fins i tot intel·ligència. I, n'estic completament segur, era més intel·ligent que moltes persones.

I somreia, no es veia, però somreia. Somreia pel simple fet d'ocupar un espai. Somreia estant trist. Les paraules que creava formaven oracions cada cop més tristes.

I plorava. Plorava mentre somreia. Plorava perquè sabia que li quedaven pocs segons de vida i somreia perquè al menys li'n quedava algun. I se sentia feliç, n'estic completament segur que tenia sentiments. També sentia por a la mort, però sabia que tard o d'hora li arribaria.

Plorava. Plorava mentre intentava acabar de formar la paraula que tancava l'última frase. Frase que no havia de ser la última, que havia de ser a un altre lloc. I el corrector no el perdonaria. L'havia fet massa grossa, aquell cop.


[malenconia d'un paper]

Comentaris

  • ambre | 22-02-2006

    Eii !! anima't a penjar alguna coseta més

    ...


  • em preguntes[Ofensiu]
    peres | 05-12-2005

    si m'agrada la primera persona o si sóc jo...

    Per sort, RC va resoldre aquest problema amb la possibilitat de marcar els relats com a "biogràfics" o com a "assaig", entre altres.

    Ara, és ben clar que quan escrius sempre hi ha una part important de tu mateix que la fas sortir enfora, d'una manera o d'una altra... encara que pretenguis amagar-te darrere les paraules, les imatges i les terceres persones.

    L'ús de la primera persona, en un assaig o també en narrativa, en general, es considera que és més fàcil que no la tercera. De fet, a mi sens dubte em resulta més fàcil.

    Però ja aniràs descobrint, si és que acabes d'arribar, que per aquí hi ha -de vegades amagats, de vegades amb èxit "mediàtic"- autors i autores ben valuosos, que escriuen de totes les maneres, en primera persona, en tercera, en segona... I sens dubte els bons i les bones, en els seus millors relats, ens donen un tast de la seva vida interior, estiguin escrits en la persona que sigui...

    Si vols un bon consell, no deixis de llegir els relats de Brida. No la conec de res, eh?, però per mi és el millor que hi ha a RC (del que jo he vist fins ara, és clar).

    I no t'amoïnis pel final dels teus relats: tu publica'ls, i ja aniràs afinant el que convingui. El temps, les crítiques, la lectura dels altres... van ajudant a perfilar l'estil propi.

  • Uhuh...xD[Ofensiu]
    inadaptat | 05-12-2005 | Valoració: 9

    Molt bo! M'ha agradat molt la frase:
    "Plorava perquè sabia que li quedaven pocs segons de vida i somreia perquè al menys li'n quedava algun."xD
    Espero llegir més de tu! Ànim!

  • un paper?[Ofensiu]
    laila | 05-12-2005

    I tot aixo per un putu paper?
    al principi quan llegia m'ha començat a agradar,i m'agrada,però això de que sigui un paper el protagonista...Per al meu gust has fallat en això.

    Ànims i sort!

  • Original[Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 05-12-2005 | Valoració: 10

    M'ha semblat original, captivadora per un primer escrit, tan sols felicitar-te, i dir-te que espero molts més escrits teus.

    Sembla que tinguis una gran dosi de sentiments que expressar, no te'n estiguis!

    Ja aniré visitan-te per saber-ne.

    Petons!

  • peres | 05-12-2005 | Valoració: 9

    m'has atrapat. He caigut a la xarxa d'aquest paper i no he pegut deixar de llegir-lo una vegada, una altra, tres i fins a quatre. Mirava de treure-li cada vegada un nou matís, i crec que sí, que hi ha molt de fons en aquest relat tan breu i tan intens.

    Ara, pensa que potser hi pot haver una altra vida (una segona part del relat?), si no és que el propietari té una trituradora de paper. Perquè els papers que van a la paperera no es moren. Continuen fent coses. Potser no tan intel·ligents com el fet de ser escrits i de contenir i transmetre emocions, és clar.

    Bé, ja et dic que la història m'ha atrapat força. Et felicito.

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de rumbdellop

rumbdellop

5 Relats

18 Comentaris

5706 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig néixer amb Zero anys al 1989 i, actualment, neixo cada dia amb Disset fins el 10 del 10 del 07, que començaré a néixer amb Divuit. I així cada any fins que mori, suposo.

Si vols saber més de mi:
joxebcn@hotmail.com (preferiblement, agrega'm al msn, que els mails cada cop em fan més pal).

Ptonets sortollosos