Cinquanta-cinc

Un, dos, tres,…
Estirat damunt els llençols, mirant un cop més els vells records que guarda engabiats en fotografies, comença a comptar un altre cop la gent que poc a poc l'ha anat deixant de banda.
...quatre, cinc, sis,...
Damunt els llençols, escoltant veus atrapades només per ell desafiant el pas del temps, recorda frases que l'humiliaven i el comprimien fins al punt de sentir-se no res.
...set, vuit, nou,...
Damunt llençols amb gotes, pensant en tot el que, deixat enrere, sempre ha intentat oblidar, es lamenta del seu món. Li dóna pena la seva pròpia vida.
...déu, onze, dotze,...
Dotze anys, tenia, quan el primer petó. Primer petó que, bastant lluny de ser una mostra d'amor, només va ser una aposta.
...tretze, catorze, quinze,...
I quinze quan lo dels talls a les venes.
Amb setze, intentava aprendre a viure. Passar de tothom?
...disset, divuit, dinou,...
Dinou... Dinou i amb la virginitat carregada a l'esquena. Bé, sabia que, com a molt aviat, no la perdria fins els vint-i-nou, així que per això ni es preocupava.
...vint,...
Vint són les paraules que tindrà l'última frase que escrigui en el full de llibreta que està a punt d'estrenar. Decidit a escriure una carta, pensa en el remitent: serà el·líptic. Total, després de que l'hagi escrit, ningú no la llegirà mai.
...vint-i-un, vint-i-dos, vint-i-tres,...
Una fotografia avança trenta números de cop.
...cinquanta-quatre...
I és l'última.
...i cinquanta-cinc.
I ell.

«...I si, finalment, el verí fa el seu efecte, d'aquí cinquanta-cinc segons: Boom. Ha sigut tot un plaer.»