Reflexions d'una Historiadora de l'Art

D'entrada t'he de dir que acabo de veure "La Belle Noiseuse", una pel·lícula que et recomano molt i que aborda el món de l'artista des d'una perspectiva crua i naturalista que em sembla necessària. Desmitifica els procés de creació i el despulla fins a mostrar-lo tal com és: una feina (que després s'omple de mites, llenguatges sofisticats, discursos a posteriori...).
La peli té l'inconvenient que dura més de 3 hores i que segueix gairebé en temps real el procés de pintar un retrat. S'assembla una mica a "El sol del membrillo", però crec que aquesta és millor.
De tota manera, potser planteja una forma de fer d'intermediari entre l'artista i el públic, que és justament l'audiovisual: el retrat del procés.
Si l'aconsegueixes (en DVD) estic segur que la disfrutaràs molt.

D'altra banda, en el teu article esperava trobar-hi alguna proposta, algun final que obri la porta que deixes tancada. És cert que Catalunya és petita, i que això té avantatges i inconvenients. I que el món de l'art (el contemporani, és clar) està saturat de retòrica elitista i gairebé incomprensible, i que per mi mostra un esgotament total. Compara qualsevol artista contemporani amb Vermeer i sabràs que vull dir.
En fi, no et desanimis: a totes les professions passa el mateix. I si no és el mateix, s'hi assembla molt.

No tots els artistes tenen perquè ser bohèmis, però sí una gran part. Crec que d'artistes n'està ple aket país. Es un país de petits artistes, bohèmis i d'una gran talla humana. Potser per aket motiu no som tant anomenats, ni tenim tant éxit, però akets estrangers potser son maniàtics, torracollons o uns excèntrics a tenir en compte. No podem dir que els catalans siguem uns desafortunats, som simplement uns artesans de pa sucat amb oli i prou.

T'aconsello que llegeixis el meu poema titulat "L'art per l'art". A reveure!