Reflexió d'un temps

Sents que la llum dins teu torna esta encesa. Ahir no podies pensar que això passes. Has sortit de l'ofeg, de la foscor. Tornes a sentir que la vida te llum propia, et fa feliç aixecar-te cada dia, sortir al carrer, veure que el mon es belluga i tu amb ell.
No sents la buidor, ni la pena, ni el dolor.
Sents un món de gratitut per la gent que t'ha acompanyat.
per el sol, per la lluna, per una flor,per la vida. Crec que el temps de dol ja ha passat.
I desperto al dia, i somric al matí, al veï que em saluda, i canto al cotxe,i penso que la vida continua.
I ara des de la finestra a una nova vida, miro, i veig que la vida te molts camins, molts color i s'ha de caminar sent un com és, intentant recollir tot allò que et fa feliç.