Recull d'instants

Em vénen al cap moltes de les estones que hem passat junts. A tu...,
que quan em veies arribar, em regalaves el millor dels somriures
(t'imagino i el revisc)
que m'abraçaves i em feies un petonet curt, però molt dolç, quan ens trobàvem
(ho recordo i, em retorna aquella sensació de benestar)
que te les inventaves totes per fer-me riure en qualsevol moment
(sé que t'agradava, veure'm somriure)
que em feies sentir especial cada nit sota els llençols
(mil paraules a cau d'orella)
que tenies l'estranya habilitat de fer-me enfadar i, que n'oblidés el per què fàcilment
(no devia ser tan important)
que em feies no pensar en res
(sols tu, jo i la circumstància)
que m'has delectat, tantes i tantes nits, amb la guitarra i les nostres cançons
(el primer raig de llum ens enlluernava i, el sol ens picava l'ullet)
que sempre has escoltat les meves cabòries, els meus somnis d'un món diferent
(pensaments que al teu cantó es feien realitat)
I ara, què en queda? Només trossets esmicolats...
(però, tanco els ulls i els vaig ajuntant poc a poc. No en vull oblidar ni el més petit detall)