Si et tiben els llavis

Un relat de: Xàldiga

Aquest matí m'he llevat amb un somriure estúpid, un d'aquells que fan tanta ràbia. Tot just obrir els ulls ho he notat, he sentit la tibantor dels llavis estirant-se. M'he esforçat per evitar-ho -ja que no se m'acudia cap motiu que fos prou digne d'un somriure. Sense poder-hi fer res, el somrís m'ha esbossat una pinzellada de llum a la cara, encara perduda entre els somnis de primera hora.
Sense treure'm les lleganyes, m'he assegut al llit: cames creuades i esquena recta, recolzada a la paret. He passejat els ulls per tota l'habitació. Decididament, tot era al seu lloc dins un petit món de caos, el meu món. Després d'aquest reconeixement quotidià he deixat la ment en blanc, o almenys ja no recordo en què dimonis dec haver seguit pensant. L'únic que sí que recordo és que el somriure de pam i mig encara era incrustat als meus llavis. Sense poder-me'n desfer, he baixat del llit i he enfilat el passadís cap al bany.
M'atreviria a dir que el camí fins al lavabo també l'he fet sense pensar en res. Quan he arribat, he obert la porta i he encès l'interruptor. De sobte, l'enorme mirall de la paret esquerra m'ha empresonat just al centre del seu angle. M'hi he vist. Aquell somriure enganxós insistia. I jo vinga esforços per fer-lo desaparèixer. Deu minuts més tard, encara feia fer ganyotes al meu jo de l'altre cantó, la que sempre obeeix. Totes dues hem aguantat cinc minuts més de lluita incansable i perduda contra el maleït somriure sense motiu, que no estava disposat a esvair-se -almenys no aquest matí. Vençudes i esgotades, després d'un últim intent, ens hem acomiadat; he tancat el llum i he donat l'esquena a l'altre jo.
Ara, a quarts de quatre de la matinada, me'n vaig al llit: no he parat en tot el dia, segur que m'adormiré de seguida. He llegit una bona estona, ja n'hi ha hagut prou per avui. Estic al capítol número trenta-tres d'un llibre que em té absolutament fascinada, però necessito dormir. Tanco el llum de la tauleta de nit i acluco els ulls. Encara sento la tibantor dels llavis que s'estiren, tot dibuixant el maleït somriure sense motiu.

Xàldiga
30/8/07

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Xàldiga

Xàldiga

22 Relats

17 Comentaris

20337 Lectures

Valoració de l'autor: 8.89

Biografia:
El meu racó:

http://xaldiga.blogspot.com/