De lluny II

Asseguda, els genolls flexionats. Els auriculars al màxim; "no té massa coses clares, si veu problemes passa de llarg", la música dels Sopa de Cabra ressona dins el meu cap. Al claustre, es respira l'ambient d'un matí qualsevol de finals de febrer: gent amunt i avall, apressada, amb carpetes plenes a vessar sota el braç. Un cigarro als dits. L'encenc. Faig una pipada llarga, pausada. Miro, lluny, un punt fix de l'horitzó. Apareixes. Et fas un lloc en el meu angle visual.
T'observo... de lluny.
M'atrapes dins la teva mirada. Juguem, durant uns segons que s'escapen, ara a mirar-nos, ara a evitar-nos. Arqueges una cella i dissimules un somriure; un clotet a cada galta et delata.
Desapareixes... claustre enllà.