records

Un relat de: edgar naúj

Miro la teva fotografia
aquella en la que somrius.
Agafaves la meva ma
escalfaves el meu cor.
La miro cada dia
ina vegada i una altra,
tants cops com sospirs
em provoca veure't.
Ploro i torno a plorar
et faig petons i sento
als meus llavis
un tros de paper.

Comentaris

  • immensament trist...[Ofensiu]
    ROSASP | 24-05-2005 | Valoració: 9

    Records vius i encesos que fan mal, el dolor ho envolta tot, l'enyorança embolcalla el poema amb la pell del teu cor.
    Que difícil oblidar tot allò que encara té flama, només el pas dels dies potser doni una nova visió de la fotografia...

    Petons i ànims!