Records

Era diumenge al matí i mentre posava les flors damunt la tomba de
l'Oriol, vaig trobar una foto entremig de la pols. Érem jo i ell
agafats de les mans fent el molinet a la platja. Ara, amb cabells
blancs i amb la pell arrugada, espero ser àvia aviat. Un nét que,
curiosament, es dirà Oriol, de la meva única filla, l'Alba. I tornant a
mirar la foto, recordo aquelles setmanes que van ser decisives pel meu
futur.

******

Era dimarts quan vaig decidir que l'amor que sentia per l'Oriol no el
podria amagar més. El fet de no estimar l'Àlex però haver de viure amb
ell, era molt cansat, havia de fer veure que no passava res. I tot i
que ell ja sospitava alguna cosa, no sabia el que era. Per tant em
vaig jurar que li diria divendres. Però aquella nit, ell mateix va
treure el tema.

Estàvem tots dos a l'habitació, ell al llit i jo, a l'escriptori,
acabant d'omplir uns papers. Es va aixecar, em va fer una abraçada
per darrere i li vaig treure els braços de sobre meu suaument. I va
ser aleshores quan en vam parlar.

--- Què et passa? Últimament estàs distant i freda.

--- No em passa res. Estic cansada.

--- No m'ho crec. I sigui el que sigui m'ho hauries de dir. Quin
sentit té allargar-ho més?

Tenia raó, com més abans li ho digués, més abans m'ho trauria de
sobre. Però era difícil començar.

--- Au, digues, que et preocupa?

--- Àlex\dots és que no sé com dir-t'ho. L'últim que vull és fer-te mal.

--- M'estàs començant a espantar.

--- Mira, potser no t'ho creuràs però per mi és molt important, i t'ho
volia dir millor però veig que ja no hi ha temps. Estic enamorada d'un
altre home, Àlex, i he deixat d'estimar-te. Ets important per mi, i ho
saps, però ja no de la mateixa manera que quan ens vam conèixer. He
canviat i tu també. I els meus sentiments envers tu, també han
canviat. I sento que ja no és el mateix. I de debò, no et vull fer
mal.

--- I no hi tinc res a fer, oi? No et podré recuperar de cap manera?

Tot i que una part de mi volia dir-li que sí, no podia.

--- Ja ho voldria, recuperar l'amor d'abans, però no puc. Pel que fa a
casa et pots quedar aquí, d'acord? Quan em traslladi ho faré a casa
l'Oriol. I pel que fa a l'Alba ja mirarem com fer-ho. I potser és
massa que et demani això però no m'ho odiïs, sisplau, recorda'm com
una amiga teva.

--- No sé si podré fer això. És un esforç molt gran que em demanis
això. I per cert, ja em buscaré pis, al cap i a la fi, la casa la van
pagar els teus pares. Demà me n'aniré a casa els meus pares, per això
no pateixis. Però diga-li a l'Alba que em vingui a visitar quan
vulgui.

--- Però no cal tan aviat, et pots quedar uns dies més per poder
explicar-li que ens divorciem, a l'Alba, i poder-ho fer tots dos
junts.

--- No. Jo no li haig d'explicar res. Tota teva, fes servir el teu
sisè sentit com a dona que ets. I ara me'n vaig a dormir al sofà, tot
teu, el llit.

I se'n va anar. I jo al llit vaig començar a plorar amb el meu
coixí. La veritat és que no ho havia fet gens bé i sabia que sota
aquella màscara de tranqui\l.litat de l'Àlex hi havia el patiment i
l'odi cap a algú, sobretot jo.

L'endemà al matí, quan em vaig llevar, l'Àlex ja havia marxat i feta
pols vaig veure que l'Alba ja havia anat cap al Curs d'Escriptura per
a Joves i com que encara faltava una mica per la classe li vaig enviar
un missatge per mòbil dient-li que vingués, que haviem de parlar. Va
arribar amb una mica de mal humor.

--- Au! Ja m'has fet perdre el primer dia del curs, espero que tinguis
una raó vàlida per fer-me això. Què passa?

--- Veuràs, el pare i jo no estàvem bé. Si que érem feliços però no
ens estimàvem, vivíem com si fóssim amics i no una parella. I ens n'hem
adonat d'això perquè l'altre dia, vaig veure clar que m'havia
enamorat de l'Oriol, un company de la feina. No em va ser fàcil
admetre-ho, però un cop ho vaig interioritzar, em vaig sentir més bé i
més feliç. I ara ho has d'entendre, aquestes coses passen perquè han
de passar i no les podem esquivar perquè, en un moment o en un altre,
hi són. I m'agradaria que no t'enfadessis, perquè no ho he fet
expressament.

Em vaig preparar pel pitjor.

--- Tu no estimes el papa. Tu estimes a un altre. --- Va dir
inexpressiva, a punt per explotar. --- I jo què? Que no
existeixo? I ara què representa que he de fer? On ha anat al papa? No
em penso quedar aquí.

--- Tu continues igual. No t'afecta res. El pare ha anat a casa els
avis. I tu et quedaràs aquí.

--- No, no i no. Ara mateix faig les maletes i me'n vaig. És tot culpa
teva!

Vaig notar que m'estava posant histèrica i vaig mirar de
calmar-me. Però no podia i mentre ho intentava, l'Alba, ja havia sortit
al carrer donant un cop de porta. Ja no sabia què més em podia passar.

Vaig anar a fer el sopar amb l'esperança de que l'Alba vindria. Però
no, no venia i em començava a preocupar. Vaig decidir trucar a l'Àlex,
almenys sabria si era a casa seva.

--- Àlex?

--- ...

--- Sí, sóc jo, la Raquel. Escolta, hi ha l'Alba per aquí?

--- ...

--- Si? Val, doncs ja està. És que ha sortit de casa donant cops a les
portes ben enfadada i no ha tornat. Només me'n volia assegurar que estava
aquí.

--- ...

--- Apa, adéu i moltes gràcies.

--- ...

Vaig penjar i em vaig quedar més tranquil.la. Vaig decidir trucar a l'Oriol, que no li havia dit ni ase ni bèstia des que havia explicat a l'Àlex que m'havia enamorat d'un altre home. El vaig convidar a sopar i es va quedar a dormir.

L'endemà ens vam llevar junts i vam anar a esmorzar en un bar del
costat de casa. Com que no tenia res a fer, em va acompanyar a comprar
al mercat i després em va fer el dinar. A la tarda, quan ja estava a
punt per marxar, van trucar el timbre. Era l'Alba, i vaig decidir
presentar-li l'Oriol. Va fer mala cara però tot i així es va
comportar. Quan l'Oriol se'n va anar, me'n vaig anar a la cuina i
l'Alba em va seguir.

--- Així que aquest és l'Oriol, eh!

--- Com és que has vingut? Em pensava que et quedaves amb l'Àlex.

--- És que el pis és molt petit, i m'avorreixo.

--- Ah! Doncs que sàpigues que l'Oriol vindrà a viure aquí. Espero que
no et faci res, per què d'ara en endavant serà, també, casa seva.

--- Ah! Que faci el que vulgui.

--- Apa, vés parant taula, que el sopar aviat estarà a punt.

Vam sopar tranqui\l.lament i vam anar a dormir. Ara semblava que tot
anava bé i que per fi tindríem una mica de calma a les nostres
respectives vides. L'Oriol es va traslladar a casa nostra, l'Alba
vivia amb nosaltres i al final es va adaptar a l'Oriol, tot i que mai
li faria tant cas com al seu pare. I l'Àlex es va buscar un pis prop
de casa els seus pares i va aprendre a considerar-me una amiga
més. L'Alba anava i venia de casa seva a la meva però normalment es
quedava a dormir aquí. I així vam anar fent.

**********

Ara els records semblen tant insignificants que quan recordo les
reaccions que teníem, ric de les exageracions que fèiem. L'Àlex
encara viu a la casa que es va comprar. L'Oriol fa uns anys que es va
morir i l'Alba ara viu amb la seva parella en una casa ben allunyada
de la nostra, i tot i que ens ve a visitar sovint, la trobo molt a
faltar. Amb l'Àlex sempre anem a fer el cafè i riem de les coses que
fèiem quan érem joves. I, segurament, això serà el que farem la resta
de la vida.