Records retrobats

Sobre un ametller vell jec.
Observo tot el que ha canviat
en tot aquest temps;
a l'estable on sóc ja no
hi ha cavalls,
l'herba a crescut,
les tanques s'han oxidat,
els ametllers han perdut
l'espai i la joventut,
el porxo on jeien els cavalls
no conserva el color verd
de les fustes ni
l'uralita que feia de teulada.

Si miro més lluny veig una
autopista que travessa una vall,
i centenars de vehicles que hi passen.
Intento imaginar-me aquesta vall
tal com era avans,
però se'm fa impossible...

El sol s'està ponent rere
la meva esquena,
veig la meva ombra llarga
damunt de l'ametller.

S'està fent tard,
sento l'escalfor del sol.
Corre l'aire,
els fulls de la llibreta
tremolen,
sento el cantar dels ocells.

Ara baixaré de l'arbre
i aniré a fer un tomb,
pel bosc que més coneixo.

Començo a treure vaf
quan respiro.
He arribat a l'era
on jugava quan
era petita.
Sóc sobre les pedres planes
on solia jugar a nines.

Miro el mar, miro el sol,
miro el bosc, tot és preciós.
Miro les roques on jec i
puc observar que s'han encongit,
avans eren enormes.

Veig avions que passen
i tornen a passar.

Sento olor a farigola,
ja l'he localitzat!
Passo la mà per ella
i l'oloro, quins records...

Ara dreta sobre un garrofer
observo la posta de sol.
El sol està marxant,
i si mai més tornès?

Si us plau torna demà,
et necessito més que a res!
Pocs segons i no et veuré,
ja t'has amagat rere la muntanya,
ja puc tornar.

Anant cap a casa he trobat
el camí que creia inexistent,
per ell passejava quan
era nena amb els gossos,
dels quals només en queda un...