Recordant-te, amor

Avui que plou et recordo, amor. Tan sols va ser un petó. El primer.
No t'he oblidat, ni crec que ho fassi, però et confonguis, que no et trobo a faltar. És tan sols que et recordo, avui que plou. És curiós. Només em vens al cap en dies plujosos, suposo que serà perquè la nostra història va ser així, un pèl fosca i humida, però que va servir per a donar vida al que va venir desprès.
Tu em vas ensenyar el que era la desil·lusió, l'engany i el dolor. I vaig haver d'aprendre a alçar-me sola, a valorar el que tenia sense tenir-te a tu. Et tornes a confondre. No t'ho estic retraient. Simplement recordo.
Vas desaparèixer un estiu, i ja no he sabut res més de tu. Tampoc és una cosa que em tregui el son. Vaig comprendre que part de la culpa del fracàs era meva, per voler donar-li a una criatura el que dóna una dona que estima. Però... realment et vaig estimar? Suposo que sí, tot i que ara seria incapaç d'estimar com ho vaig fer, tant de pressa, incapaç de voler donar-ho tot a la primera, sense esperar res a canvi.
Vas ser com la pluja que ara cau i que ho mulla tot, em vas deixar xopa de tu, però em vaig anar secant, per mullar-me després una i una altra vegada, encara que no va ser de tu. Tan se val, el mal fa mal igual. Però no m'he encongit mai, per més aigua que em caigui a sobre, per més mullada que estigui. M'ho vas ensenyar, tu i tots, que no s'ha de témer el dolor, sinó fer-li front. Nedar sempre endavant per més forta que sigui la contracorrent.
De tu tan sols recordo alguns moments, vas significar tant per mi, i ara només et recordo en els dies plujosos, com avui. Això m'omple, perquè demostra que és cert que el temps cura totes les ferides, i em demostra a mi que sóc capaç de tornar a somriure després de la patacada. Només cal temps, temps i ganes. El temps me'l vas donar tu, i t'agraeixo tant que no em tornessis a trucar més, que et tot aquest temps no hagi sabut res de tu, perquè és més fàcil oblidar si hi ha distància pel mig. I les ganes les vaig posar jo, perquè no estava disposada a rendir-me, ni ho estaré mai.
Els nostres camins tan sols es van creuar, i jo me'n alegro que només hagi estat així.
Però ningú m'impedirà de recordar-te, amor. I saps? Fer-ho ja no em fa cap mal.