Recorda'm

Tots tenim por a alguna cosa. Un fet, una situació, un futur imprevisible. Jo tinc por a ser oblidada.

Sempre he volgut viure una vida plena, amb felicitat i alegria però també tristesa i enuig. Tots aquells petits moments que quedaran gravats en racons de la nostra ment i ens acompanyaran al llarg de la nostra existència. De manera que, quan ens sentim malament o tristos, sempre podrem recórrer als instants viscuts que ens dibuixaran un somriure en el rostre. Això ens manté vius, ens fa sentir plens i feliços.

Però què passa quan deixem enrere el món? Un instant on tot s’atura i ens convertim en res més que pols. Tot el que vam ser s’esvaeix i, amb tot això, els petits instants guardats com un tresor en la nostra ment.

Jo crec que vivim més d’una vida, la nostra i els records que tenen els altres de com som. Però quan jo desaparegui, els moments compartits amb mi seguiran vius en les seves ments, com una flama que no s’apagarà mai. I és que això em mantindrà viva.

Però si no guarden aquests instants, què en serà de mi? Una ànima fràgil enduta pel vent fins més enllà de l’horitzó, on ningú arribi a veure’m més.

Vull viure mil vides. No vull ser oblidada, no vull perdre’m en el gran buit de la foscor. Així que, quan me’n vagi, recorda’m.