Cercador
Al límit
Un relat de: Aida Miguel- Compartir:
Existeixo al límit
entre la realitat i la imaginació.
Respiro l’agressiu negre
i la puresa blanquinosa.
No sóc capaç de tenir grisos,
un gradient de gruixuda pena.
Ballo al límit,
exhalant excepcional fragilitat.
Aquesta frontera és de vidre,
apunt de ser trencada.
I creixo de les cendres,
producte dels ponts que he cremat.
Anhelo carícies suaus
encara que busco l’aïllament,
addicte a la meva pròpia destrucció.
Una ànima fragmentada balla al marge,
capturada pels seus pecats.
Atrapada entre la bondat i la maldat,
la felicitat i la desgràcia,
la vida i la mort.
entre la realitat i la imaginació.
Respiro l’agressiu negre
i la puresa blanquinosa.
No sóc capaç de tenir grisos,
un gradient de gruixuda pena.
Ballo al límit,
exhalant excepcional fragilitat.
Aquesta frontera és de vidre,
apunt de ser trencada.
I creixo de les cendres,
producte dels ponts que he cremat.
Anhelo carícies suaus
encara que busco l’aïllament,
addicte a la meva pròpia destrucció.
Una ànima fragmentada balla al marge,
capturada pels seus pecats.
Atrapada entre la bondat i la maldat,
la felicitat i la desgràcia,
la vida i la mort.
Comentaris
-
Caram[Ofensiu]llacuna | 19-07-2025 | Valoració: 10
Tots existem entre la vida i la mort, entre la imaginació i la realitat. No és cap mentida això.
Els grisos si va bé treballar-los, perquè el que és negre demà ja no és tan negre i el que és blanc, demà ja no és tan blanc.
L'enhorabona pel poema!
-
Paciència [Ofensiu]lantusset | 18-07-2025 | Valoració: 6
Paciència, sé de que parles, tot són cicles, esperar el bo.
-
Ànima fragmentada[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 17-07-2025 | Valoració: 10
Bon dia, Aida Miguel:
Un poema ple de contradiccions com la vida mateixa. Ens descrius aquesta ànima que et pertany, estàs a punt de creuar aquest límit entre la realitat i l aimaginació. Endavant sempre, amb la escriiptura i tot el que et faci sentir viva.
Una abraçada i bon estiu,
Helena
Valoració mitja: 8.67