Ran d'ones

Un relat de: Melcior

Volàvem tots dos prou enlaire
en món de mar i gavines,
al vol uníem les ales
volàvem tan lliures com l' aire.

Ni vent, ni obstacles,
solament els núvols,
la mar, i nosaltres,
d'ocells, més d'un estol,
però de dos, un de sol,
cap altre.

En illa de pau
voltats de mar discreta,
discrets i suaus
fent joc amb el lloc,
també en el paisatge.

Capvespres ran d'ones
plens de poders sensitius,
que fluïen d'un bes
d'un gest o un llarg silenci.

D'amor i tendresa
fins l'aire semblava anar ple,
paraules, mirades, somriures,
cossos que bramen el desig .

Vam obrir sense por,
les cambres tancades
del cor i dels cossos,
que al ventilar-se
de tan bells perfums,
flairen encara
aromes d'amor sense pausa.

Tu i jo,
agafats de les mans
fèiem del temps,
dentetes d' enveja
i eterna enyorança.

Comentaris

  • poema de natura[Ofensiu]
    gypsy | 22-10-2006 | Valoració: 10


    on integres els protagonistes completament amb l'entorn.

    Versos suaus, delicats per llegir a poc a poc i copsar-ne tot el sentit.

    Una abraçada!

    gypsy

    PD:quin titol més bonic.

  • m'agrada[Ofensiu]
    jaumesb | 21-09-2006 | Valoració: 10

    la teva poesia

  • Hola, Melcior![Ofensiu]
    ROSASP | 15-09-2006

    Suavitat tendra i vital la que ens porten aquestes ones de versos.
    L'estimació que venç al pas del temps i sap retrobar contínuament motius amagats per sentir aquest borboll de sentiments compartits, aquella complicitat que no té preu.

    M'ha fet somriure el teu comentari a "intentant desxifrar un codi", ja gairebé no recordava aquell poema. Continuo cercant sense pausa, però ja sense tantes presses i el meu cor em diu (entre ensopegades i carícies) que vaig per bon camí...

    Una abraçada i fins aviat!

  • Des de baix[Ofensiu]
    Eskapatòria | 15-09-2006 | Valoració: 10

    No sóc al purgatori, és el meu cos, que ronda per aquí. Jo, la majoria del temps me'l passo a l'infern, esperant una sortida, i també buscant-la, és clar, doncs aquí no s'hi està gens bé. Sempre em cremen els peus.
    La literatura, per a mi, en un noranta-nou per cent és maleïda, entesa a la meva manera. Per tant, m'allibero confeccionant conjunts de mots que venen de baix.
    Si. La vida real també pot ser un infern. El difícil és denunciar-ho perque algú t'entengui, com que no ho pots fer et desesperes i llances un crit a l'abisme. De l'abisme, de tant en tant reps una ajuda difícil de copsar, doncs és tot invisible, però a vegades n'empaites una gota.
    Per cert: molt romàntic i agradable, el teu poema. Inspira calma. Gràcies.

    Sergi

  • Gràcies...[Ofensiu]
    N | 13-09-2006 | Valoració: 10

    per comentar-me i donar-me l'oportunitat de llegir-te. Poema extraordinari...de veritat! Descrius un moment essencial pels amants...el moment compartit...sense límits...una llibertat aconseguida tansols per l'amor...

    Un petó!!! I felicitats!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: