Rampell d'obsessió

# S'acaben les paraules
i queden muts els sentiments

Per uns moments
tot sembla desfer-se

i sense voler-ho
el dubte apareix a la ment:

Realment m'obsessiones?


S'aturen els passos,
s'apaguen les mirades
i és llavors que em pregunto

Realment m'apassiones?


S'apaguen els cossos,
les flames i l'aire

Respiro engrunes
d'històries passades
potser inventades

i la flaire em qüestiona

Realment ets tu?


Acaben converses
ni tan sols dibuixades

Somriures, rialles;
discrets, indefinides

Ets tu amb qui voldria dedicar tant de temps?


Corren les agulles,
el temps i la pluja

Tempestes silencioses
que deixen humides aquelles llàgrimes
que mai sé si vessar o deixar créixer

i indecises s'aturen,
no avancen ni lluiten

s'enlenteixen enlentint el ritme dels meus passos
i inconformistes es deixen vèncer pel conformisme

Atrapades en parets de cristall dolç de sucre
Aturades en somriures paralitzats de perplexitat

Preguntant-se preguntes que no voldria respondre

Realment ets tu qui apassionadament m'obsessiones?