Quines coses que fem a vegades (culpa)

Viure amb el sentiment de culpa m'ha fet perdre un temps molt valuós.

Si vaig viure quatre anys amb una persona que em maltractava, era perquè l'estimava amb bogeria, no hi veia clar. Fins i tot em feia creure que jo tenia la culpa de tot. Sempre pagava els plats trencats amb morats de diferents intensitats. El meu cos tenia tota l'escala cromàtica, des d'el blau-vermellós més intens, fins el marró-groc que assenyalava la marca més antiga. Això sí, mai a la cara, no fos cas que algú pogués sospitar.

Quan per fi m'en vaig lliurar, vaig conèixer una variant de la culpa. La sensació d'haver perdut uns anys de la meva vida. Tan forta és aquesta culpa com l'altre, i ... sorpresa! cap de les dues és veritable.

La primera, en el fons ja sabia que m'estava donant gat per llebre, la culpa del malson de violència, drogues i alcohol no era meva.

La segona és un sentiment equivocat. No vaig perdre quatre anys, vaig viure una experiència que no es repetirà, ja vigilaré prou perquè això no passi.

Culpable? no, gràcies. En tot cas, massa inocent, per entregar el cor a qui no se'l mereix. Però no li tinc cap rancúnia, mentre es mantingui ben lluny de mi.

A vegades penso si va existir de veritat, jo vaig passar per tot allò? no m'ho puc creure.

llumdenit